Casi tot un any sense escriure, i no perquè no hagin passat coses, però de vegades la mandra fa males passades!
Després d'un 2010 professionalment dolent i d'un 2011 personalment pitjor, va arribar el 2012.
Per nosaltres l'any va començar sense pena ni glòria, però podem dir que es va anar arreglant.
La meva feina no rutllava massa, però semblava que podria aguantar. Al març celebravem que feia 15 anys que haviem començat a sortir, i allà va començar de debó el canvi. Després de molts mesos un test d'embaràs ens va donar la millor noticia que podiem demanar, aquest mateix any l'acabariem sent tres a casa.
Els quatre primers mesos van ser durs (vòmits, malestar, cansament...) i va coincidir amb el que era la crònica d'una mort anunciada, tancament de l'empresa i passar a incrementar les xifres d'atur. Així doncs podem dir que gran part del 2012 el vaig passar a casa, entre visites al metge, preparatius varis i disfrutant d'algunes sortides per vacances. Tot això mentre la panxa anava creixent i creixent, i no és broma, fins arribar a un tamany descomunal!
El darrer mes es va fer etern, però finalment el dia 8 de desembre va canviar la nostra vida per sempre. A tres quarts de sis de la tarda després de 15 hores de part arribava la petita de la casa, l'Abril. Després de tant patiment (tot i el que diuen, no crec que arribi a oblidar mai el dolor suportat) la sensació de rebre aquella criatura no es pot descriure en paraules...
Avui, després d'un mes, confirmem que la vida ens ha canviat del tot, que això de ser pares és molt cansat, que hi ha moments en que llençaries la tovallola, però al final i el més important és que aquesta personeta només ens te a nosaltres, i que cuidar-la i fer-la crèixer serà la feina més important de les nostres vides!
Així doncs podem dir que el 2012 ens va començar a portar coses bones i el 2013 es presenta amb bones vibracions!
Després d'un 2010 professionalment dolent i d'un 2011 personalment pitjor, va arribar el 2012.
Per nosaltres l'any va començar sense pena ni glòria, però podem dir que es va anar arreglant.
La meva feina no rutllava massa, però semblava que podria aguantar. Al març celebravem que feia 15 anys que haviem començat a sortir, i allà va començar de debó el canvi. Després de molts mesos un test d'embaràs ens va donar la millor noticia que podiem demanar, aquest mateix any l'acabariem sent tres a casa.
Els quatre primers mesos van ser durs (vòmits, malestar, cansament...) i va coincidir amb el que era la crònica d'una mort anunciada, tancament de l'empresa i passar a incrementar les xifres d'atur. Així doncs podem dir que gran part del 2012 el vaig passar a casa, entre visites al metge, preparatius varis i disfrutant d'algunes sortides per vacances. Tot això mentre la panxa anava creixent i creixent, i no és broma, fins arribar a un tamany descomunal!
El darrer mes es va fer etern, però finalment el dia 8 de desembre va canviar la nostra vida per sempre. A tres quarts de sis de la tarda després de 15 hores de part arribava la petita de la casa, l'Abril. Després de tant patiment (tot i el que diuen, no crec que arribi a oblidar mai el dolor suportat) la sensació de rebre aquella criatura no es pot descriure en paraules...
Avui, després d'un mes, confirmem que la vida ens ha canviat del tot, que això de ser pares és molt cansat, que hi ha moments en que llençaries la tovallola, però al final i el més important és que aquesta personeta només ens te a nosaltres, i que cuidar-la i fer-la crèixer serà la feina més important de les nostres vides!
Així doncs podem dir que el 2012 ens va començar a portar coses bones i el 2013 es presenta amb bones vibracions!
Moltes felicitats !!!!!
ResponEliminaAra toca gaudir de la petita, encara que com dius cansa i et canvia la vida, al final les coses positives superen molt a les negatives.
Que tot vagi molt bé !