divendres, 25 de gener del 2013

Sobre la lactància materna

A la que una es queda embarassada el primer que sol fer és buscar informació, tant de l'embaràs com del que t'espera després del part. Trobes un munt de llibres, forums i publicacions que expliquen moltes coses i que en més d'una ocasió es contradiuen. Així que un cop t'hi trobes toca fer tria, i quedar-te amb la informació/consells que per sentit comú semblen més sensats.

Un dels temes que preocupa és el de la lactància del nadó. Les diferents revistes, les llevadores i els llibres d'algún pediatra "famoset" et diuen que el millor es la lactància materna A DEMANDA. Sembla ser que això de fer passar les tres hores per donar-li de menjar al nen ja no es porta, i si estàs atent a les explicacions la veritat es que sembla molt coerent. No tots els nens son iguals, per tant si se'ls marca de menjar cada tres hores n'hi haurà que es quedaran amb gana i d'altres que aniran sobre alimentats. A part d'això, la llista dels beneficis que dur a terme la lactància materna repercuteixen en el nadó i la mare és llarguissima... Per aquest motiu.després de molt llegir i d'escoltar la llevadora ens va semblar que seguir aquest camí era el millor (sempre pensant que si al final no era possible no passava res, per això tenim un munt d'alternatives al nostre voltant).

Així que va neixer l'Abril i apa, enxufada al pit!

Ara, un mes i mig més  tard puc assegurar  el tema és dur però que no ens hem donat per vençuts. La nena ha sortit menjadora i al ritme que guanya pes podem afirmar que la lactància funciona. Quina és la «pega»? Doncs que l'Abril menja cada dues hores i de vegades, durant el dia, ni això. Aixi que passem gran part de la jornada al sofà amb la nena enganxada a la teta... Si vols sortir has d'estar pendent del rellotge o intentar fer parada tècnica en alguna cafeteria per que la nena mengi. I per la nit la cosa no millora, com a molt estirar dormim tres hores i algo seguides i després tornem a les dues...

La gent t'explica que a mida que les criatures creixen van allargant, i jo ja espero aquest dia, però sembla que les meves ganes de dormir hauràn d'esperar una mica més...

Aixi que si teniu una nit d'insomni podeu fer-me companyia :).


diumenge, 13 de gener del 2013

Any nou: reprenem el blog!

Casi tot un any sense escriure, i no perquè no hagin passat coses, però de vegades la mandra fa males passades!

Després d'un 2010 professionalment dolent i d'un 2011 personalment pitjor, va arribar el 2012.


Per nosaltres l'any va començar sense pena ni glòria, però podem dir que es va anar arreglant.


La meva feina no rutllava massa, però semblava que podria aguantar. Al març celebravem que feia 15 anys que haviem començat a sortir, i allà va començar de debó el canvi. Després de molts mesos un test d'embaràs ens va donar la millor noticia que podiem demanar, aquest mateix any l'acabariem sent tres a casa.


Els quatre primers mesos van ser durs (vòmits, malestar, cansament...) i va coincidir amb el que era la crònica d'una mort anunciada, tancament de l'empresa i passar a incrementar les xifres d'atur. Així doncs podem dir que gran part del 2012 el vaig passar a casa, entre visites al metge, preparatius varis i disfrutant d'algunes sortides per vacances. Tot això mentre la panxa anava creixent i creixent, i no és broma, fins arribar a un tamany descomunal!


El darrer mes es va fer etern, però finalment el dia 8 de desembre va canviar la nostra vida per sempre. A tres quarts de sis de la tarda després de 15 hores de part  arribava la petita de la casa, l'Abril. Després de tant patiment (tot i el que diuen, no crec que arribi a oblidar mai el dolor suportat) la sensació de rebre aquella criatura no es pot descriure en paraules...


Avui, després d'un mes, confirmem que la vida ens ha canviat del tot, que això de ser pares és molt cansat, que hi ha moments en que llençaries la tovallola, però al final i el més important és que aquesta personeta només ens te a nosaltres, i que cuidar-la i fer-la crèixer serà la feina més important de les nostres vides!




Així doncs podem dir que el 2012 ens va començar a portar coses bones i el 2013 es presenta amb bones vibracions!