dimarts, 24 de setembre del 2013

De la lactància exclusiva a l'alimentació complementaria...

En anteriors entrades us vaig parlar de la lactància materna, els beneficis que diuen que te, els sacrificis que comporta, les reaccions socials, etc... En el nostre cas, donades les circumstàncies, vam decidir que l'Abril fes lactància materna exclusiva fins als 6 mesos, i així va ser. 

Fins aquell moment tot havia estat fàcil, exceptuant les complicacions del procés. El que vull dir es que, no m'havia de preocupar de preparar biberons, ni de controlar els horaris de les papilles ni preocupar-me d'anar a comprar el menjar de la nena... Però els sis mesos van arribar i va tocar anar introduint l'alimentació complementaria.

Primer la fruita... tot un drama! No hi havia manera de que fes més de quatre cullerades, tant era la fruita que fos, tant era que sigues natural, en compota o de supermercat... Mai vaig seguir la "típica" recepta de la papilla, ja que em semblava una barbaritat. Barrejava com a molt dues fruites, fent infinites combinacions, però res de res. Vam decidir donar-li a rosegar algun trosset sencer i... sorpresa! Rosegar li agradava molt. Així vam poder confirmar que no era el gust el que no li agradava sinó la textura. Així que vem anar alternant, ara rosegues una mica i ara menges una cullerada... i mica en mica, tres mesos després, hem aconseguit que es mengi la part de fruita que li toca.

Després van arribar els cereals. Aquí no entrava ni una cullerada... i altre cop veiem que no era el gust el problema. Després de molt batallar, canviar la llet de formula i provar tres marques de cereals diferents, vam acabar per la via pràctica. Llet de continuació i cereals dins el biberó i avall... Segons la infermera de pediatria no era el més aconsellable, però si no hi ha més remei...

I el pitjor de tot! La verdura i el tall... No hi va haver manera... la cullera no la volia girava la cara, tancava la boca... era una batalla que jo personalment no volia lluitar. I vaig decidir provar el que havia llegit del Carlos González i el Baby Lead Weanning. De fet vaig fer la meva pròpia adaptació. Ells indiquen que li presentis el menjar al bebè en trossets molt petits que puguin agafar i dur-se ells mateixos a la boca. Però l'Abril no els podia agafar bé (amb sis mesos era massa petita) i vaig optar per fer-li bastonets de verdura que ella pogués agafar fàcilment. I hauríeu de veure quina manera de rosegar la pastanaga, el carabassó o les mongetes que tenia! El problema... doncs que d'aquesta manera no arribava a menjar ni la meitat del que el pediatra t'indica...

Arribat a aquest punt et preocupes, ja que la teva nena no fa el que la resta de nens... i no hi ha res pitjor que intentar explicar la teva experiència i que et vagin dient: "doncs el meu s'ho menja tot des del primer dia...". En vista del que nosaltres consideràvem un problema vam consultar a la infermera que ens va proposar fer un control de pes per veure que tot anés bé. Aquella visita ens va calmar... la nena guanyava el pes estimat i creixia correctament. La infermera ens va indicar que era normal que nens que han fet lactància exclusiva fins als sis mesos rebutgessin els triturats i que anàssim fent i complementant amb la lactància materna.

Ara, casi quatre mesos després, l'Abril menja trossets, ho fa soleta tot i que de vegades deixa que la peixis. Veus com mastega (amb les seves 4 dentetes... que ara ja son 6) i com empassa. Li encanten els daus de carbassa i algun dia a la setmana menja ensaladilla russa com nosaltres. El peix la torna boja i també li agrada molt la carn. I hem descobert una manera de que accepti la cullera, li fem sèmola i li triturem trossets de verdura i carn de manera que noti la textura.

Amb tot això el que vull expressar és que no tots els nens mengen papilles, i que això no és dolent. I el que també demanaria és, ja que no és un tema tant aïllat, que s'expliqués des de l'inici. El camí de les papilles és el més fàcil, però no és l'únic. Tots son vàlids i els pares ens hem d'adaptar al que ens demana en nostre bebè. 

Fa un temps hagués donat el que fos per que l'Abril es mengés tots els pures, però ara veig que aquest camí ha arribat a un punt en el que amb 9 mesos és capaç de menjar sola, de mastegar sense dents, de distingir aliments i que mica en mica va acceptant altres textures, i amb això tenim molt de guanyat.

dimecres, 18 de setembre del 2013

Ganxet: Un nou entreteniment!!!

Doncs si, podem dir que he trobat un nou entreteniment: el ganxet.

Amb el naixement de l'Abril la major part del temps personal que tenia desaparegué. Es veritat que el David, amb la feinada que te, s'ho ha munta per que jo pugui esbargir-me una mica, però òbviament no és com abans. Per molt que tinguis petits moments, es pot dir que estàs 24 hores a disposició del bebè. 

I dit això, sembla mentida que una es busqui més feina. Però arriba un moment en que necessites fer coses fora del rol de "mare", per no explotar, per poder sentir que segueixes sent tu i que pots seguir fent coses, a poder ser, coses que t'agraden. I així va apareixer el ganxet. Al març, en una visita a la merceria vaig veure un pack d'"amigurumis". No tenia ni idea de que volia dir aquesta paraula, però el pack presentava una caixeta amb els estris per a fer petites fruites de ganxet. No m'ho vaig pensar i cap a la cistella!

Pack Amigurumi Fruites - DMC

Feia segles que no feia ganxet. De fet n'havia fet una mica als 15 anys, però 2 punts bàsics i ja està, de manera que podem dir que començava de 0. Però amb paciència i poca traça vaig anar fent, i vaig complir el meu objectiu de fer un cistellet de fruites per l'Abril. La veritat és que encara no les he fet totes, però 6 mesos després puc dir que ja tinc algo més o menys presentable (una pera, una remolatxa, una albergínia, una llimona, un calçot, una carabassa i una pastanaga. Us agrada?

El cistellet de l'Abril
Però la cosa no va quedar aquí. Una bona amiga em va recomanar el Raverly. Una mena de xarxa social de teixidors, on un munt de gent a nivell mundial penja els seus projectes, t'ensenya que fa, com ho fa i on pots trobar patrons per fer tota mena de coses. Entre això i després de descobrir la web de Lanas y ovillos, on hi ha tutorial en vídeo que estan molt bé, vaig decidir ampliar el meu catàleg de manualitats.

El meu segon objectiu va ser fer-li un gorro a l'Abril. I vaig decidir-me per el model mussol :). La veritat és que si te'l mires d'aprop pots veure infinitat d'imperfeccions, però per ser la meva primera creació ha quedat prou bé. Puc dir que estic orgullosa, i sembla que a l'Abril li agrada :)

El gorro mussol

El gorro mussol i l'Abril
I tant animada m'he trobat que he seguit amb un altre projecte. Aquest cop un gorro friki dedicat al David. A veure si endevineu de que és! :)


Jejeje! Un gorro Yoda!!!! Friki, friki, friki... però que es pot esperar d'uns pares com nosaltres... Que la nena encara no té 10 mesos i ja s'ha vist 5 temporades de The Big Bang Theory, 4 temporades de Dr. Who i la trilogia del Senyor dels Anells (tot en versió original subtitulada!!!!)

El proper objectiu és fer una bufanda a joc amb els dos gorritus, que s'apropa l'hivern i hem d'equipar a la pitufa!!!! Ja us aniré ensenyant les noves creacions en propers posts.

Espero que us hagi agradat!

divendres, 13 de setembre del 2013

Anem a l'Escola!


Avui ja fa dues setmanes que l'Abril va començar la Llar d'infants.

Sincerament no les tenia totes... mai ha estat una nena que estranyés a la gent, més aviat el contrari sempre riallera i simpàtica, però fa algunes setmanes que amb els desconeguts ja no era tant generosa a l'hora de regalar somriures. A part d'això la nena portava des del néixer amb nosaltres. Si que algun cop havia passat unes hores amb els Avis, sense cap problema,  però el 99% del seu temps l'havia passat amb mi o amb el David.

Les bossetes per l'escola!

També hi havia el tema de l'edat. L'Abril és la petita de la classe (amb 9 mesos). Això vol dir que té companys que estan molt a prop de fer els dos anys, que casi tots caminen i per tant son més autònoms que ella...

Però va arribar el primer dia "d'escola" i l'Abril com una campiona ens va sorprendre a tots. Vam arribar, la vam seure a terra i va ser donar-li una joguina i anar fent. De tant en tant es mirava els altres nens com (la majoria) ploraven i cridaven la mare... però ella tan panxa. Li vaig fer un petó, li vaig dir fins després i va mirar-me rient i va seguir jugant. I així tots els dies que portem. L'educadora ens va comentar que havia anat molt bé, ella s'arrossega per tot arreu (en lloc de gatejar va per terra com si fos el Rambo), juga i s'acosta als nens grans, sense problemes! :)

Puc dir que així tots ens quedem molt més tranquils. La rialla de l'Abril, que estigui feliç i contenta no té preu, i si li sumem que s'ho passa bé a la Llar amb els altres nens, és el millor que ens pot passar.

Cap a l'escola - Primer dia
Esperem que aquesta alegria duri tota l'etapa escolar... Tot i que em sembla que això és demanar massa! :P

divendres, 6 de setembre del 2013

Sant Tornem-hi!


La setmana passada vam tornar a la realitat. Com a bons igualadins ho vam fer dimarts en lloc de dilluns, gràcies a la Festa Major, però el retorn a la rutina diària es fa igual de pesat.

De totes maneres, encara que les vacances s'han fet curtes podem dir que han estat ben aprofitades!

Uns dies de descans amb els amics. Casa rural genial, bona companyia i descans al Mas Roca d'Esponellà, prop de Banyoles.


Després d'uns dies entre els Kmarades, ens vem retirar a la muntanya per disfrutar de les primeres vacanes el tres sols, el David, jo i la menuda Abril :).

El destí escollit va ser Camprodon. Ens vam allotjar en el petit hotel familiar Antic Mas. El darrer cop que vam anar a Camprodon era Setembre, i hem de dir que a ple agost és una mica menys maco... bàsicament per la gentada que hi ha. Però això no va aixafar els nostres plans i vam poder fer les passejades i excursions que teniem previstes. 



De fet l'Abril va fer la seva primera excursió  de muntanya pujant a l'ermita de Sant Antoni. Va ser dur (bàsicament pel pèssim estat de forma d'una servidora i pels 9 kilos extres que el David portava a l'esquena) però va valdre la pena! Ens va fer gràcia per que fa dos anys ja vem fer aquesta excursió nosaltres dos i la podiem repetir amb la nena. 

A Sant Antoni, Setembre 2011

A Sant Antoni, Agost 2013
Passejar, menjar, disfrutar de la natura i de el temps els tres junts. Que més es pot demanar? Ara només queda anar pensant en les properes vacances, i entre mig no oblidar-nos de viure el dia a dia i intentar disfrutar-lo al màxim!

Passeig Maristany - Camprodon