Reflexions: Ens reciclem? Fem pa!

Fa una mica més de dos anys que estic a l'atur. Aquest temps m'ha servit per poder gaudir d'un embaràs tranquil i poder cuidar i veure créixer l'Abril en aquesta primera etapa de la seva vida. Tot hi això el tema laboral no ha desaparegut de la meva ment. He fet entrevistes (sense bon resultat) i també he aprofitat per formar-me i refrescar idees, amb un curs de comptabilitat.

Però aquest temps també m'ha servit per desenvolupar altres activitats que no creia que pogués fer. De fet si fa uns anys m'haguessin dit que teixiria jerseis, gorrets i bosses i que a més a més em faria el meu propi pa els hagués dit que estaven bojos... i m'hagués equivocat de mig a mig!!!

Ara no us sabré dir com, però un dia vaig començar a buscar cursos, cursos que em cridessin l'atenció, que em donessin ganes d'aprendre, de posar coses en pràctica, de ser una mica creatiu... Òbviament no estava buscant un altre curs de comptabilitat... que tot i que alguns son molt creatius en aquests temes, jo no em referia a aquesta mena de creació! D'aquesta manera vaig arribar al Gremi de Forners de Barcelona i a l'apartat de formació de la seva web. 

Si he de ser sincera no les tenia totes però gràcies al David i a la Marta, que m'han animat molt, m'he decidit!!! Ara si que si, ja estic matriculada al curs d'Iniciació a la Fleca, i mentre escric això m'imagino la cara de molts dels que ho llegiran i els veig dient "Aquesta s'ha tornat boja!!!". Però amb bogeria o sense, un s'ha de poder donar la oportunitat de fer el que realment li agrada, independentment de l'entorn i les pressions que aquest exerceix.

En un futur proper o llunyà no se de que treballaré, si tornaré a una oficina o estaré coberta de farina fins als colzes o si estaré fent bosses de ganxet com si no hi hagués demà. Però el que si sé és que durant un parell de mesos dedicaré a formar-me en una cosa que s'ha convertit en una mica més que un entreteniment, i estic convençuda que ho gaudiré i aprofitaré de principi a fi.

I si algú te ganes d'investigar i formar-se, aquí us deixo algunes idees:

El foro del pan

Te quedas a cenar, de l'Ibán Yarza

Gremi de Flequers de Barcelona

Fins la propera!

Les gallines!

Quant vam apuntar l'Abril a la llar d'infants vaig tenir clar que volia col·laborar en les diferents activitats de l'escola, així que vaig demanar de ser membre de l'Ampa. 

Moltes vegades sents parlar d'aquestes organitzacions, però no saps exactament que fan, i quant ets dins veus realment que les Ampes ajuden molt als centres. En el nostre cas l'Ampa (a partir de les quotes de les families) cada any fa una inversió gran d'equipament per l'escola. 

I per que us explico tot això??? Aquest any (la meva primera experiència) l'equip educatiu va dir que els feia gràcia poder tenir gallines, per mostrar l'experiència als nens. Així que, després de donar moltes voltes al tema, els "Reis Mags" van portar un galliner a tots els nens de La Rosella. Al cap d'uns dies van arribar les inquilines: les 3 gallines!!!

Les gallines!!!

La veritat és que els nens estan encantats! Es miren les gallines, parlen d'elles, els fa una il·lusió tremenda veure els ous que ponen, donar-los de menjar... tots n'estan pendents. 

Però s'ha de tenir en compte que aquests animalons necessiten una atenció i un manteniment. Durant el curs l'equip educatiu es cuida d'elles (netejar, donar menjar i aigua, recollir els ous), però quant arriben les vacances... doncs aquí estan els membres de l'Ampa! :)

Ahir ens va tocar el torn, i junt amb la Jèssica i el David, l'Abril i jo vam anar a deixar netes i polides aquestes bestioles!!! Tota una experiència, tenint en compte que mai havia tingut tant a prop una gallina... Canviar la palla, collir els ous, omplir la menjadora, netejar i omplir l'aigua i en un plis-plas tot net i endreçat!

L'Abril passant revista a la feina feta

 I de pas ja que hi som reguem l'hort, no???

 

 Bones vacances!!!!

Família: Ja ha passat un any!

Ja ha passat un any!!!

Sembla mentida que ràpid que passa el temps, no te n'adones que ja han passat dotze mesos. El bebé que no arribava als quatre quilets, que menjava cada dos per tres, que no dormia més de tres hores seguides i que era totalment dependent s'ha convertit en una personeta. Una personeta riallera, carinyosa, observadora, amb vuit dentetes, que menja trossets ella soleta, que gateja a la velocitat de la llum, que s'enfila per tot arreu, amb el seu caràcter (tossuda com els pares) i que ja casi dorm tota la nit seguida!!!!

I per que emfatitzo el tema de la son? Doncs perquè per mi ha estat realment difícil. Acostumada a dormir molt, el fet de no poder descansar més de 3 o 4 hores seguides m'ha afectat moltíssim. Però per sort el canvi arriba!!! No ha estat als 3 mesos, ni als 6, ni als 9... però si que puc dir que a partir del 11 vam començar a notar un canvi important i ara mateix, exceptuant constipats i molèsties vàries, podem dir que l'Abril dorm unes 9 hores seguides, de manera que ja puc dormir les meves 8 hores de rigor!

Amb el menjar també hem notat canvis, d'un dia per l'altre va decidir que volia menjar ella sola... amb coberts!!! Tot un xou, perquè no domina el tema, però veus que s'hi esforça molt i si li punxes el menjar ella va fent. El iogurt (com que es queda enganxat a la cullera) se'l menja ella soleta, quant els pares tenen paciència... I juntament amb aquest canvi, l'Abril va decidir que la única papilla que es prenia (la de fruita) ens la menjèssim nosaltres. Així que la fruita ara també va a trossets o fins hi tot a mossegades!

I el munt de coses que ha après... Fer adéu amb la ma, llençar petons, fer maco... Vaja, totes aquestes coses que fa que a tots (pares, avis, tiets...) ens caigui la baba!

10 de Desembre 2012

Tots aquests canvis, totes aquestes sensacions, totes aquestes sorpreses... Petits regals que l'Abril ens ofereix cada dia! Gràcies preciosa!

8 de Desembre 2013

Reflexions: El Voluntariat

Aquest cap de setmana s'ha organitzat el Gran Recapte per a recollir aliments destinats al Banc d'Aliments. Tot el que es recull es destina a families necessitades que no tenen mitjans per poder comprar menjar. 

És així de simple i així de cru, hi ha gent que no te ni per menjar, ni per fer un àpat al dia...

Fa uns mesos, quant vaig veure que es començava a fer publicitat de l'event vaig decidir apuntar-me per fer de voluntària a un dels supermercats del barri. La tasca dels voluntaris és informar del Recapte als clients que entren a l'establiment i, si estan interessats en col·laborar, donar-los una bossa i indicar-los els aliments més necessaris (llet, oli, llegums i conserves de peix).

Durant les hores que vaig compartir amb els altres voluntaris i amb la coordinadora del centre vam poder parlar de la situació que s'està vivint, que realment és alarmant. Per començar, que et diguin que tot el que es recollirà no durarà més de dos o tres mesos et posa els pels de punta... Saber que el perfil de gent que necessita aquesta ajuda ja no és el que nosaltres tenim com a "típic"( immigrants, families desestructurades, persones grans desemparades) sinó que cada cop s'hi afegeixen families de classe mitja que han perdut la feina i han esgotat tots els seus recursos. Parlar amb clients per explicar la iniciativa i que t'expliquin que els agradaria col·laborar però que en aquests moments són ells els que necessiten ajuda... 

I tot això et fa reflexionar. Perquè tots som persones, tots tenim els nostres drets i el més important TOTS podem trobar-nos en aquesta situació tard o d'hora... Per totes aquestes raons i moltes més sé que he fet bé col·laborant sempre que he pogut i sé que a partir d'ara, a part de posar el meu granet de sorra, també donaré part del meu temps. Perquè tal com està la societat, tal com estan les institucions que ens governen, tal com està l'economia, si no ens ajudem entre nosaltres qui ho farà?