I que és això de la massa mare???

Quant vaig començar amb el pa simplement seguia les instruccions de receptes ràpides i fàcils que trobava i punt. A part dels ingredients bàsics, farina i aigua, sempre s'hi afegeix el llevat (fresc i sec) i amb aquests tres ingredients bàsics i un mica de sal ja podies anar fent. Però de tant en tant llegia notes que parlaven de la "massa mare"... i que nassos és això? Doncs resulta que és el llevat natural, que s'obté a partir de barrejar farina i aigua (fent tot un procés) de manera que pots deixar de fer servir els llevats que es compren al super.

La veritat és que em feia una mica de mandra, tots els procediments que havia vist per obtenir el llevat natural em semblaven llargs i pesats, i la veritat és que la comoditat dels llevats industrials que compres feia que no m'hi poses...

Però fa uns mesos vaig optar per fer receptes amb pre-ferment. El pre-ferment és una massa que es deixa reposar un mínim de 24 hores i que afegeixes als igredients dels pans. Segueixes fent servir llevat industrial, però et permet que les quantitats siguin més petites. En el llibre de de receptes de la panificadora hi havia una recepta de poolish, però no l'havia utilitzat. Finalment em vaig decidir per posar en pràctica el tema de la Pasta Fermentada del Richard Bertinet, que vaig trobar al Blog de Ma Petite Boulangerie. La veritat és que es nota bastant la diferencia amb els pans. Tenen un gust diferent, molt bo, i sobretot notes diferència amb la seva conservació (res a veure amb el pa que un compra. Algunes receptes que vaig posar en pràctica les trobareu aquí. 

I després d'això finalment em vaig decidir a fer la massa mare! He començat per una de senzilleta que també he trobat al que últimament és el meu blog de referència, la Massa mare Eric Kaiser. A diferencia d'altres processos, aquesta queda feta en 3 dies, i sembla que m'ha quedat bé a la primera. 

La meva massa mare

Per estrenar-la he decidit fer pizza. La massa va quedar bé, però al cap de dues hores encara no havia doblat el seu volum (anava molt lenta). Així que vaig decidir posar-la a la nevera tota la nit i la vaig treure a la tarda del següent dia. A la nevera havia crescut una mica, però molt poquet. Finalment després de quatre hores més fora de la nevera vaig aconseguir el volum desitjat i vem sopar pizza.

Pizza!!!

Jo sóc fan de les pizzes amb massa finíssima i cruixent, però jo soc incapaç d'estirar la massa d'aquesta manera, així que les pizzes fetes a casa surten amb una base esponjosa però realment molt bona. :)

Bon profit!