dilluns, 23 de desembre del 2013

Boig per tu - El musical... Si en Carles Sabater aixequés el cap...

Ahir vem fer un dia de germanes! La Carleta ens va convencer d'anar a veure "Boig per tu" el musical de Sau, així que cap a Barcelona ben d'hora per arribar a la sessió de les 12h.
La veritat és que jo tenia les meves reserves... Sau m'agradava, però no vaig seguir tota la seva discografia (vaig quedar-me en El més gran dels pecadors) i odio profundament la cançó Boig per tu, trobo que el grup en té de molt millors. Però tot i això cap al teatre!

I que us puc dir... el resum seria el següent:

  • Decorat tant minimalista que es pot dir que era casi inexistent.
  • L'ambientació de l'obra es situa a l'actualitat. Doncs sincerament ara mateix no he vist a gaire gent vestida com les noies de l'obra. Vestuari femení horrorós. 
  • Fil argumental pèssim.
  • Coreografies de festa de final de curs de qualsevol institut.
  • Interpretacions exagerades i fora de lloc, no estàvem mirant pallassos, era una obra de teatre...

Però no seré tant dolenta! També hi ha coses bones:

  • Pel meu gust, excepte la protagonista, tots els actors tenien unes veus increïbles. I fer una menció especial a l'actor que interpreta al Ricard (el germà petit de la protagonista). Quina veu!!!!
  • Passes una bona estona escoltant les cançons de Sau, tot i que se'n troben a faltar de clàssiques com el "no he nascut per militar".
En global, un musical molt fluix. Em va donar la sensació que la idea general dels promotors va ser fem quasevol coseta sense gaire esforç i anem a treure calers aprofitant el nom de Sau i la memòria d'en Carles Sabater...

Si en Carles Sabater aixequés el cap...

dilluns, 16 de desembre del 2013

Cuina: Curs de masses i mètodes (sobre pa)

Com ja us avançava fa uns dies, junt amb una bona amiga ens vam apuntar al curs de "Masas y métodos" que impartia l'Ibán Yarza a Barcelona. Les quatre hores inicials es van convertir en cinc hores molt intenses on ens va oferir un viatge per diferents tipus de masses (i pans) i per tècniques a aplicar en cada un dels casos. I de fet em va anar molt bé, perquè no m'havia atrevit amb cap dels pans proposats i ara segur que m'animo. 

Per començar un pa 100% de sègol amb massa mare, molt apreciat a les regions del nord d'Europa. Un pa molt aromàtic i consistent, amb un gust boníssim. La veritat és que a casa he treballat amb farina integral de sègol, però sempre barrejada amb farina de blat (ja fos integral o blanca) i òbviament el resultat és molt més lleuger.

Els dos pans de sègol acabats, i el brioix fermentant

En segon lloc vam dedicar part de la classe a la Xapata. Pa italià, de molla molt alveolada i crosta cruixent, espectacular... Veure tot el procés, com la massa evoluciona, es va fent més manejable, s'infla i crea bombolles que li donaran aquest aspecte tant característic a la molla, és realment inspirador. I fer una variant amb part de la massa i convertir-la en una Foccacia amb patata (si, si, heu llegit bé... vam incorporar patata a la massa, cosa que li va donar un toc especial). 
Només us puc dir que el tacte de la massa abans de entrar-la al forn era realment interessant en els dos casos, esponjosa, suau, com deia l'Ibán la massa està perfecta quant té el tacte d'un coixí de plomes acabat d'esponjar... I el resultat, espectacular!!!

I per acabar una bomba calòrica ideal per aquestes festes, un Brioix. Aquesta recepta, potser la més complicada de les tres segons el meu parer, ens va ensenyar la dificultat de treballar masses molt greixoses, i com aplicant la tècnica correcta i amb molta paciència obtens un pa esponjós i de gust realment impressionant. I el resultat (obra de l'Ibán):

Super brioix!!! Estava de vici!!!
I amb aquest curs, el llibre i tota la informació disponible a la xarxa espero poder-vos presentar ben aviat els meus experiments i creacions.

divendres, 13 de desembre del 2013

Ganxet: Peücs XL

Després de teixir cosetes per l'Abril, per les germanetes i per mi, el Rei de la casa es va posar gelós i va demanar un encàrrec especial. El David volia uns peücs!!!

Així que vaig començar a buscar. La veritat és que material n'hi ha, i de sobres, però els patrona més senzills es veien una mica cutres, i els més elaborats massa complicats per al meu nivell de principiant. Però finalment remenant pel Raverly vaig trobar un patró que em va agradar, aquí el teniu. El patró em va ser molt útil per agafar la idea, ja que era el primer cop que feia uns peücs, però a part d'això no l'he fet servir per res. Em vaig posar a teixir i vaig anar improvisant sobre la marxa, fins a crear el meu pròpi patró. 

Aquí us el deixo:

1.- Comencem amb un anell màgic (magic ring) de 6 puns baixos (sc). 6 punts. 
2.- 1 augment, 1 sc, fins completar la volta. 12 punts. 
3.- 1 sc, 1 augment, fins completar la volta. 18 punts. 
4-5.- 1 sc a cada punt. 18 punts 
6.- 1 sc, 1 augment, fins completar la volta. 26 punts. 
7-26.- 1 sc a cada punt fins completar la volta. 26 punts. 
27.- 16 sc, 1 cadeneta i girar teixit. 16 punts. 
28-44.- repetir el punt 27. 16 punts.

Dobleguem la part final dels 16 punts (8 i 8) i cosim amb una agulla de llana, firmant el taló. Amb aquest pas ja tenim forma de sabata. Ara seguirem per fer el peuc més alt i tapar una mica el turmell.
45.- Enganxem el fil i anem treballant en circular fent punts baixos (sc). 
46-47.- Repetirem. Volta amb sc. 
48-49.- 4 sc, 1 disminució. 
50-55.- 1 sc per punt. 
56-57.- 1 vareta (dc) a cada punt. 
Tanquem amb un punt simple (ss).

És bastant simple i no porta gaire feina, però ja se sap que per fer aquestes cosetes si que es necessita una mica de paciència. Tingueu en compte que es treballa en espiral, de manera que s'ha de portar bé el compte dels punts per no perdre's i saber quantes voltes es porten teixides.
Aquest patró es per una talla 42 de sabata, però és pot fer per a qualsevol talla. Per fer-ho adapteu els passos 7-26 a la vostra mida de peu (feu menys o més voltes depenent de la talla), tingueu en compte que aquesta part us ha d'arribar a tapar el pont del peu, però no ha de cobrir el taló. El mateix amb les voltes 17-44, el llarg d'aquesta par ha d'arribar a cobrir el taló, per que un cop cosida ja es vegi la forma de sabata. A partir de la volta 45 podeu fer-ne més o menys depenent de la llargada que us agradi.
Per a refrescar els conceptes bàsics us torno a deixar el link de Lanas y ovillos, que jo he consultat moltes vegades i ha estat de gran ajuda.
I per que us feu una idea del resultat aquí us deixo unes fotos del model posant amb els seus peücs nous.

 Fit, fiuuuuuuu!!!! ;)

dijous, 12 de desembre del 2013

Família: Ja ha passat un any!

Ja ha passat un any!!!

Sembla mentida que ràpid que passa el temps, no te n'adones que ja han passat dotze mesos. El bebé que no arribava als quatre quilets, que menjava cada dos per tres, que no dormia més de tres hores seguides i que era totalment dependent s'ha convertit en una personeta. Una personeta riallera, carinyosa, observadora, amb vuit dentetes, que menja trossets ella soleta, que gateja a la velocitat de la llum, que s'enfila per tot arreu, amb el seu caràcter (tossuda com els pares) i que ja casi dorm tota la nit seguida!!!!

I per que emfatitzo el tema de la son? Doncs perquè per mi ha estat realment difícil. Acostumada a dormir molt, el fet de no poder descansar més de 3 o 4 hores seguides m'ha afectat moltíssim. Però per sort el canvi arriba!!! No ha estat als 3 mesos, ni als 6, ni als 9... però si que puc dir que a partir del 11 vam començar a notar un canvi important i ara mateix, exceptuant constipats i molèsties vàries, podem dir que l'Abril dorm unes 9 hores seguides, de manera que ja puc dormir les meves 8 hores de rigor!

Amb el menjar també hem notat canvis, d'un dia per l'altre va decidir que volia menjar ella sola... amb coberts!!! Tot un xou, perquè no domina el tema, però veus que s'hi esforça molt i si li punxes el menjar ella va fent. El iogurt (com que es queda enganxat a la cullera) se'l menja ella soleta, quant els pares tenen paciència... I juntament amb aquest canvi, l'Abril va decidir que la única papilla que es prenia (la de fruita) ens la menjèssim nosaltres. Així que la fruita ara també va a trossets o fins hi tot a mossegades!

I el munt de coses que ha après... Fer adéu amb la ma, llençar petons, fer maco... Vaja, totes aquestes coses que fa que a tots (pares, avis, tiets...) ens caigui la baba!

10 de Desembre 2012
Tots aquests canvis, totes aquestes sensacions, totes aquestes sorpreses... Petits regals que l'Abril ens ofereix cada dia! Gràcies preciosa!

8 de Desembre 2013



dilluns, 9 de desembre del 2013

Manualitats: Aniversaris i Festes

Fa un any que el 8 de desembre, amb l'arribada de l'Abril, es va tornar el dia més important de les nostres vides. Per aquest motiu volia preparar una festa d'aniversari ben especial per a la petita de la casa, i que millor que fer-li una corona personalitzada. 
Després de molt buscar vaig decidir improvisar agafant idees d'un lloc i d'un altre. Amb la poca afició que té l'Abril pels barrets, el que si vaig tenir clar des del primer dia és que la corona no podia ser de cartró. Vaig optar pel feltre de colors, que per molt maltracte que rebés no es trencaria.

Feltre taronja, lila, verd i rosa, paper transfer per enganxar amb la planxa  les diferents parts, velcro i una mica de fil i agulla. Després de retallar una plantilla improvisada ens vam posar mans a la obra.






I amb molta paciència, per a una pocatraça com jo, aquest és el resultat!


I aquí amb la protagonista del dia!



I per seguir amb les manualitats, també vaig decidir fer-li el pastís. En vaig trobar un de molt divertit en forma de peix al blog Pasen y degusten, i em vaig decidir a fer-lo. Vaig patir una mica amb el pa de pessic, però al final el resultat va ser prou bo, tot i que el del blog té més bona pinta...




I després de tot això que bé que ens ho vam passar a la festa, acompanyats pels Avis, Tiets i Cosins! Gràcies a tots! Que us sembla?




dilluns, 2 de desembre del 2013

Reflexions: El Voluntariat

Aquest cap de setmana s'ha organitzat el Gran Recapte per a recollir aliments destinats al Banc d'Aliments. Tot el que es recull es destina a families necessitades que no tenen mitjans per poder comprar menjar. 

És així de simple i així de cru, hi ha gent que no te ni per menjar, ni per fer un àpat al dia...

Fa uns mesos, quant vaig veure que es començava a fer publicitat de l'event vaig decidir apuntar-me per fer de voluntària a un dels supermercats del barri. La tasca dels voluntaris és informar del Recapte als clients que entren a l'establiment i, si estan interessats en col·laborar, donar-los una bossa i indicar-los els aliments més necessaris (llet, oli, llegums i conserves de peix).

Durant les hores que vaig compartir amb els altres voluntaris i amb la coordinadora del centre vam poder parlar de la situació que s'està vivint, que realment és alarmant. Per començar, que et diguin que tot el que es recollirà no durarà més de dos o tres mesos et posa els pels de punta... Saber que el perfil de gent que necessita aquesta ajuda ja no és el que nosaltres tenim com a "típic"( immigrants, families desestructurades, persones grans desemparades) sinó que cada cop s'hi afegeixen families de classe mitja que han perdut la feina i han esgotat tots els seus recursos. Parlar amb clients per explicar la iniciativa i que t'expliquin que els agradaria col·laborar però que en aquests moments són ells els que necessiten ajuda... 

I tot això et fa reflexionar. Perquè tots som persones, tots tenim els nostres drets i el més important TOTS podem trobar-nos en aquesta situació tard o d'hora... Per totes aquestes raons i moltes més sé que he fet bé col·laborant sempre que he pogut i sé que a partir d'ara, a part de posar el meu granet de sorra, també donaré part del meu temps. Perquè tal com està la societat, tal com estan les institucions que ens governen, tal com està l'economia, si no ens ajudem entre nosaltres qui ho farà?

dijous, 21 de novembre del 2013

Cuina: Bon pa a casa!

És oficial, a casa faig el pa jo. Ara si que les compres de pa s'han tornat més que esporàdiques. De fet aquesta setmana vaig comprar el primer pa de pagès en 3 mesos... No sempre tinc temps ni ganes de posar-me a la cuina, però aleshores tibo de panificadora i llestos. Pans de tot tipus, amb varietats de farines, amb pintes més o menys agradables, però tots molt bons.

Tant és així que la Marta, una bona amiga, em va animar a apuntar-me a un curs de pa (masses i mètodes) que imparteix l'Ibán Yarza a Barcelona i així ho hem fet. Fins ara tot el que havia fet ho havia tret d'internet o algun llibre, però el proper Desembre gaudiré del primer curs amb un gran expert del pa casolà (ja us explicaré que tal l'experiència). A part d'això, la Marta també m'ha regalat el fantàstic llibre del l'Ibán "Pan Casero". I que he de dir d'aquest llibre? Doncs que és una joia!!!



Senzill, concís i clar. Vaja, que amb les teves mans i 4 estris (que tothom té a casa) pots fer un pa fantàstic, i realment puc assegurar que és així. Hi ha receptes de totes menes, i com no, vull posar-les totes en pràctica, i després fer variants, experimentar, veure que passa... Però vaig decidir començar per la primera: "Pan sencillo sin amasado". Vaja, que el nom de la recepta ho diu tot, i és cert al 100%. Barrejar els ingredients diumenge al vespre, i després d'alguns passos molt senzills treure unes barres fantàstiques del forn el dilluns al matí. Mireu, mireu!!!

Aquí teniu els ingredients un cop barrejats:


La mateixa massa després d'unes 12 hores a la nevera:


Donem forma...


Vaig oblidar fer fotografies de les barretes enroscades (on es veuen les llavors)... però amb la foto final ja s'intueix l'aspecte que van tenir:


Deixar refredar sobre reixeta i a disfrutar!!! I tal com diu l'Ibán al seu llibre un bon pa és pot congelar sense problemes, de manera que el que no es menja el mateix dia el tallo i cap al congelador. Així se que sempre tinc pa casolà, de qualitat i bo a casa.

Animeu-vos!!!! Us sentireu molt bé i els de casa us ho agrairan molt i molt!!! :)


dilluns, 18 de novembre del 2013

Cuina: Hamburgueses!

Teniu convidats a sopar? Voleu disfrutar amb ells de la vetllada? Doncs aquí us passo una idea que a mi em funciona amb molt bons resultats: Feu hamburgueses!!! Però això no vol dir que compreu un paquet de panets industrial i quatre hamburgueses prefabricades, eh?!?! El tema és una mica més elaborat, però relativament fàcil, així que mans a l'obra.

1.- Fes tu mateix el pa! Si, si, no és tant difícil i dona molts bons resultats i molta satisfacció. Segur que hi ha infinitat de receptes per fer panets d'hamburguesa, però jo sempre he fet servir la que vaig trobar a Webosfritos. Només necessiteu farina, aigua, llet, 1 ou, oli, sal, sucre i llevat. La Su explica molt bé tot el procés en el vídeo que trobareu a l'enllaç. No necessites cap estri especial, només un bol i les teves mans, però si no tens temps i tens una panificadora, pots fer un amassat complert i després passar directament a fer les porcions i el segon llevat. He fet aquesta recepta un munt de vegades, i mai m'ha decepcionat. 

2.- Fes tu mateix les hamburgueses! Com? Fa temps que la Carla (ma germana petita) ens va fer les hamburgueses del Chef Ramsay, boníssimes! Va treure la recepta d'internet i és fàcil, fàcil, fàcil. Necessites el següent:

   1/2 kilo de carn de vedella
   1 culleradeta de sal
   1 culleradeta de pebre negre molt
   1 i 1/2 culleradetes de mostassa de Dijon
   1 i 1/2 cullerades de salsa Worcestershire
   3 cullerades de ketchup
   2 rovells d'ou
   1 ceba picada

Es barregen tots els ingredients fins que estiguin ben integrats i es deixa reposar a la nevera una mitja hora. Després vaig agafant massa, faig boletes i dono forma d'hamburguesa. Un cop fetes és couen a la planxa, que ha d'estar ben calenta.

3.- Afegeix els ingredients que vulguis: enciam, tomàquet, formatge, salses vàries... i a disfrutar!!!


Personalment trobo que el resultat és excel·lent, i tot i que porta una mica més de feina ofereixes un sopar de qualitat i totalment casolà. Aquí teniu unes instantànies:

  





dimecres, 13 de novembre del 2013

Ganxet: Som frikis... i altres coses

Doncs si, som frikis... Pobreta Abril! Quant creixi serà una friki més a la família o ens odiarà profundament... 
És que això del ganxet és un vici, i hi ha cada cosa... De manera que per fer content al pare de la criatura estic fent un repertori de gorros una mica especial. Ja veu veure el gorro Yoda que vaig fer fa un temps, i he seguit amb el tema Star Wars. Aquest cop he convertit a la petita de la casa en la Princesa Leia:

Pobreta...
Que us sembla la última creació? Ara només em queda fer la túnica i la nena ja te disfressa per Carnestoltes!!! 
Si a algú li interessa el patró, jo m'he guiat per aquest que vaig trobar al Raverly.

A part d'això he teixit un parell de coses més. Va tenir tant éxit la bufandeta curta que vaig fer que les meves germanetes no van tardar ni 5 segons a pidolar a veure si queia alguna cosa... així que en vaig fer dues més per elles:


 

Les tres creacions!
Ara tinc un parell de projectes més en ment, aniré informant!!!! 

Espero que us hagin agradat!



divendres, 4 d’octubre del 2013

Ganxet: Noves creacions

Aquests darrers quinze dies han estat bastant productius en termes de ganxet, acabant una bufanda per l'Abril i un coll per mi.

La bufanda.

Ja que li vaig fer dos gorrets li havia de fer una bufanda a conjunt a la petita de la casa. Si la mires d'aprop hi ha moooltes imperfeccions (de fet és més ampla d'un extrem que de l'altre...) però per ser el primer intent no està malament. Per a fer la bufandeta he fet servir llana Mondial Merinos Extra en tres colors diferents (marró, taronja i verd pistatxo) i ganxet del número 3. En aquest cas no he seguit cap patró en concret, sinó que he seguit la meva intuïció fent els següent:

1 - 25 cadenetes del primer color que triem.
2 - 25 mitjos punts alts (mv, hdc) en el mateix color. Segueixo fent 5 fileres més de hdc fins un total de 6.
3 - Canvio el color i faig 6 fileres més de hdc.
4 - Canvio el color i faig les fileres necessàries fins aconseguir la llargada desitjada. Aquest cop faig servir punt alt (dc)
5 - Canvio el color i torno a fer 6 fileres de hdc.
6 - Canvio el color i completo la bufanda amb 6 fileres més de hdc. Al darrer punt tanco amb un "punto deslizado" (st).
7 - Per tal d'amagar una mica les imperfeccions he resseguint tot el perímetre de la bufanda amb punt baix (pb, sc).

Si sou experts això us semblarà una broma i molt fàcil, però si sou novatillos com jo, us podeu mirar aquests tutorial de conceptes bàsics de Lanasyovillos.com i ja veureu com us va molt bé.

El resultat aquí:


El coll.

Per a aquest coll vaig seguir aquest patró del Raverly. Com veureu és un disseny que està bé i no té massa complicació. 
Aquí vaig fer servir la llana Mondial Merino Plus (més gruixuda que la Merinos Extra) amb un ganxet del número 6. El color 0947, tintada 040. Són cabdells multicolors, que van canviant la tonalitat a mida que vas avançant. En aquest cas toca tons taronges, marrons fins arribar a un verd turquesa molt xulo.

Per tancar el coll vaig buscar un botó ben original, però no vaig tenir gaire sort. De moment m'he quedat amb aquest de fusta, que fa la silueta d'una nena. A veure si trobo alguna cosa millor.

I el resultat:


Ara ja pot fer fred!!!

dimarts, 24 de setembre del 2013

De la lactància exclusiva a l'alimentació complementaria...

En anteriors entrades us vaig parlar de la lactància materna, els beneficis que diuen que te, els sacrificis que comporta, les reaccions socials, etc... En el nostre cas, donades les circumstàncies, vam decidir que l'Abril fes lactància materna exclusiva fins als 6 mesos, i així va ser. 

Fins aquell moment tot havia estat fàcil, exceptuant les complicacions del procés. El que vull dir es que, no m'havia de preocupar de preparar biberons, ni de controlar els horaris de les papilles ni preocupar-me d'anar a comprar el menjar de la nena... Però els sis mesos van arribar i va tocar anar introduint l'alimentació complementaria.

Primer la fruita... tot un drama! No hi havia manera de que fes més de quatre cullerades, tant era la fruita que fos, tant era que sigues natural, en compota o de supermercat... Mai vaig seguir la "típica" recepta de la papilla, ja que em semblava una barbaritat. Barrejava com a molt dues fruites, fent infinites combinacions, però res de res. Vam decidir donar-li a rosegar algun trosset sencer i... sorpresa! Rosegar li agradava molt. Així vam poder confirmar que no era el gust el que no li agradava sinó la textura. Així que vem anar alternant, ara rosegues una mica i ara menges una cullerada... i mica en mica, tres mesos després, hem aconseguit que es mengi la part de fruita que li toca.

Després van arribar els cereals. Aquí no entrava ni una cullerada... i altre cop veiem que no era el gust el problema. Després de molt batallar, canviar la llet de formula i provar tres marques de cereals diferents, vam acabar per la via pràctica. Llet de continuació i cereals dins el biberó i avall... Segons la infermera de pediatria no era el més aconsellable, però si no hi ha més remei...

I el pitjor de tot! La verdura i el tall... No hi va haver manera... la cullera no la volia girava la cara, tancava la boca... era una batalla que jo personalment no volia lluitar. I vaig decidir provar el que havia llegit del Carlos González i el Baby Lead Weanning. De fet vaig fer la meva pròpia adaptació. Ells indiquen que li presentis el menjar al bebè en trossets molt petits que puguin agafar i dur-se ells mateixos a la boca. Però l'Abril no els podia agafar bé (amb sis mesos era massa petita) i vaig optar per fer-li bastonets de verdura que ella pogués agafar fàcilment. I hauríeu de veure quina manera de rosegar la pastanaga, el carabassó o les mongetes que tenia! El problema... doncs que d'aquesta manera no arribava a menjar ni la meitat del que el pediatra t'indica...

Arribat a aquest punt et preocupes, ja que la teva nena no fa el que la resta de nens... i no hi ha res pitjor que intentar explicar la teva experiència i que et vagin dient: "doncs el meu s'ho menja tot des del primer dia...". En vista del que nosaltres consideràvem un problema vam consultar a la infermera que ens va proposar fer un control de pes per veure que tot anés bé. Aquella visita ens va calmar... la nena guanyava el pes estimat i creixia correctament. La infermera ens va indicar que era normal que nens que han fet lactància exclusiva fins als sis mesos rebutgessin els triturats i que anàssim fent i complementant amb la lactància materna.

Ara, casi quatre mesos després, l'Abril menja trossets, ho fa soleta tot i que de vegades deixa que la peixis. Veus com mastega (amb les seves 4 dentetes... que ara ja son 6) i com empassa. Li encanten els daus de carbassa i algun dia a la setmana menja ensaladilla russa com nosaltres. El peix la torna boja i també li agrada molt la carn. I hem descobert una manera de que accepti la cullera, li fem sèmola i li triturem trossets de verdura i carn de manera que noti la textura.

Amb tot això el que vull expressar és que no tots els nens mengen papilles, i que això no és dolent. I el que també demanaria és, ja que no és un tema tant aïllat, que s'expliqués des de l'inici. El camí de les papilles és el més fàcil, però no és l'únic. Tots son vàlids i els pares ens hem d'adaptar al que ens demana en nostre bebè. 

Fa un temps hagués donat el que fos per que l'Abril es mengés tots els pures, però ara veig que aquest camí ha arribat a un punt en el que amb 9 mesos és capaç de menjar sola, de mastegar sense dents, de distingir aliments i que mica en mica va acceptant altres textures, i amb això tenim molt de guanyat.

dimecres, 18 de setembre del 2013

Ganxet: Un nou entreteniment!!!

Doncs si, podem dir que he trobat un nou entreteniment: el ganxet.

Amb el naixement de l'Abril la major part del temps personal que tenia desaparegué. Es veritat que el David, amb la feinada que te, s'ho ha munta per que jo pugui esbargir-me una mica, però òbviament no és com abans. Per molt que tinguis petits moments, es pot dir que estàs 24 hores a disposició del bebè. 

I dit això, sembla mentida que una es busqui més feina. Però arriba un moment en que necessites fer coses fora del rol de "mare", per no explotar, per poder sentir que segueixes sent tu i que pots seguir fent coses, a poder ser, coses que t'agraden. I així va apareixer el ganxet. Al març, en una visita a la merceria vaig veure un pack d'"amigurumis". No tenia ni idea de que volia dir aquesta paraula, però el pack presentava una caixeta amb els estris per a fer petites fruites de ganxet. No m'ho vaig pensar i cap a la cistella!

Pack Amigurumi Fruites - DMC

Feia segles que no feia ganxet. De fet n'havia fet una mica als 15 anys, però 2 punts bàsics i ja està, de manera que podem dir que començava de 0. Però amb paciència i poca traça vaig anar fent, i vaig complir el meu objectiu de fer un cistellet de fruites per l'Abril. La veritat és que encara no les he fet totes, però 6 mesos després puc dir que ja tinc algo més o menys presentable (una pera, una remolatxa, una albergínia, una llimona, un calçot, una carabassa i una pastanaga. Us agrada?

El cistellet de l'Abril
Però la cosa no va quedar aquí. Una bona amiga em va recomanar el Raverly. Una mena de xarxa social de teixidors, on un munt de gent a nivell mundial penja els seus projectes, t'ensenya que fa, com ho fa i on pots trobar patrons per fer tota mena de coses. Entre això i després de descobrir la web de Lanas y ovillos, on hi ha tutorial en vídeo que estan molt bé, vaig decidir ampliar el meu catàleg de manualitats.

El meu segon objectiu va ser fer-li un gorro a l'Abril. I vaig decidir-me per el model mussol :). La veritat és que si te'l mires d'aprop pots veure infinitat d'imperfeccions, però per ser la meva primera creació ha quedat prou bé. Puc dir que estic orgullosa, i sembla que a l'Abril li agrada :)

El gorro mussol

El gorro mussol i l'Abril
I tant animada m'he trobat que he seguit amb un altre projecte. Aquest cop un gorro friki dedicat al David. A veure si endevineu de que és! :)


Jejeje! Un gorro Yoda!!!! Friki, friki, friki... però que es pot esperar d'uns pares com nosaltres... Que la nena encara no té 10 mesos i ja s'ha vist 5 temporades de The Big Bang Theory, 4 temporades de Dr. Who i la trilogia del Senyor dels Anells (tot en versió original subtitulada!!!!)

El proper objectiu és fer una bufanda a joc amb els dos gorritus, que s'apropa l'hivern i hem d'equipar a la pitufa!!!! Ja us aniré ensenyant les noves creacions en propers posts.

Espero que us hagi agradat!

divendres, 13 de setembre del 2013

Anem a l'Escola!


Avui ja fa dues setmanes que l'Abril va començar la Llar d'infants.

Sincerament no les tenia totes... mai ha estat una nena que estranyés a la gent, més aviat el contrari sempre riallera i simpàtica, però fa algunes setmanes que amb els desconeguts ja no era tant generosa a l'hora de regalar somriures. A part d'això la nena portava des del néixer amb nosaltres. Si que algun cop havia passat unes hores amb els Avis, sense cap problema,  però el 99% del seu temps l'havia passat amb mi o amb el David.

Les bossetes per l'escola!

També hi havia el tema de l'edat. L'Abril és la petita de la classe (amb 9 mesos). Això vol dir que té companys que estan molt a prop de fer els dos anys, que casi tots caminen i per tant son més autònoms que ella...

Però va arribar el primer dia "d'escola" i l'Abril com una campiona ens va sorprendre a tots. Vam arribar, la vam seure a terra i va ser donar-li una joguina i anar fent. De tant en tant es mirava els altres nens com (la majoria) ploraven i cridaven la mare... però ella tan panxa. Li vaig fer un petó, li vaig dir fins després i va mirar-me rient i va seguir jugant. I així tots els dies que portem. L'educadora ens va comentar que havia anat molt bé, ella s'arrossega per tot arreu (en lloc de gatejar va per terra com si fos el Rambo), juga i s'acosta als nens grans, sense problemes! :)

Puc dir que així tots ens quedem molt més tranquils. La rialla de l'Abril, que estigui feliç i contenta no té preu, i si li sumem que s'ho passa bé a la Llar amb els altres nens, és el millor que ens pot passar.

Cap a l'escola - Primer dia
Esperem que aquesta alegria duri tota l'etapa escolar... Tot i que em sembla que això és demanar massa! :P

divendres, 6 de setembre del 2013

Sant Tornem-hi!


La setmana passada vam tornar a la realitat. Com a bons igualadins ho vam fer dimarts en lloc de dilluns, gràcies a la Festa Major, però el retorn a la rutina diària es fa igual de pesat.

De totes maneres, encara que les vacances s'han fet curtes podem dir que han estat ben aprofitades!

Uns dies de descans amb els amics. Casa rural genial, bona companyia i descans al Mas Roca d'Esponellà, prop de Banyoles.


Després d'uns dies entre els Kmarades, ens vem retirar a la muntanya per disfrutar de les primeres vacanes el tres sols, el David, jo i la menuda Abril :).

El destí escollit va ser Camprodon. Ens vam allotjar en el petit hotel familiar Antic Mas. El darrer cop que vam anar a Camprodon era Setembre, i hem de dir que a ple agost és una mica menys maco... bàsicament per la gentada que hi ha. Però això no va aixafar els nostres plans i vam poder fer les passejades i excursions que teniem previstes. 



De fet l'Abril va fer la seva primera excursió  de muntanya pujant a l'ermita de Sant Antoni. Va ser dur (bàsicament pel pèssim estat de forma d'una servidora i pels 9 kilos extres que el David portava a l'esquena) però va valdre la pena! Ens va fer gràcia per que fa dos anys ja vem fer aquesta excursió nosaltres dos i la podiem repetir amb la nena. 

A Sant Antoni, Setembre 2011

A Sant Antoni, Agost 2013
Passejar, menjar, disfrutar de la natura i de el temps els tres junts. Que més es pot demanar? Ara només queda anar pensant en les properes vacances, i entre mig no oblidar-nos de viure el dia a dia i intentar disfrutar-lo al màxim!

Passeig Maristany - Camprodon



divendres, 9 d’agost del 2013

"Sense" vacances...

Aquest és el meu segon estiu "sense" vacances. El sense va entre cometes perquè realment no es que no faci vacances, sinó que simplement estic a l'atur i no treballo. Això vol dir que:

 - Hi ha gent que pensa que estàs de vacances de manera permanent, i aquest no és el cas... feina en tinc, i molta! Comprar, ordenar, netejar... i sobretot tenir cura de la petita de la casa, que amb 8 mesos que té has de tenir ulls al clatell per controlar tot el que fa...

 - Que també espero les vacances, en aquest cas les del David! Perquè estar tot el dia a casa cansa, i cansa molt. Una també necessita trencar la rutina, fer coses diferents, en definitiva escampar la boira!

 - Que el dia esperat ha arribat! D'aquí una estoneta comencem vacances... per passar en família, per trencar la rutina, per gaudir, desconnectar i aprofitar uns dies de descans merescuts, ben merescuts!



Bones vacances!

dimarts, 16 de juliol del 2013

I que és això de la massa mare???

Quant vaig començar amb el pa simplement seguia les instruccions de receptes ràpides i fàcils que trobava i punt. A part dels ingredients bàsics, farina i aigua, sempre s'hi afegeix el llevat (fresc i sec) i amb aquests tres ingredients bàsics i un mica de sal ja podies anar fent. Però de tant en tant llegia notes que parlaven de la "massa mare"... i que nassos és això? Doncs resulta que és el llevat natural, que s'obté a partir de barrejar farina i aigua (fent tot un procés) de manera que pots deixar de fer servir els llevats que es compren al super.

La veritat és que em feia una mica de mandra, tots els procediments que havia vist per obtenir el llevat natural em semblaven llargs i pesats, i la veritat és que la comoditat dels llevats industrials que compres feia que no m'hi poses...

Però fa uns mesos vaig optar per fer receptes amb pre-ferment. El pre-ferment és una massa que es deixa reposar un mínim de 24 hores i que afegeixes als igredients dels pans. Segueixes fent servir llevat industrial, però et permet que les quantitats siguin més petites. En el llibre de de receptes de la panificadora hi havia una recepta de poolish, però no l'havia utilitzat. Finalment em vaig decidir per posar en pràctica el tema de la Pasta Fermentada del Richard Bertinet, que vaig trobar al Blog de Ma Petite Boulangerie. La veritat és que es nota bastant la diferencia amb els pans. Tenen un gust diferent, molt bo, i sobretot notes diferència amb la seva conservació (res a veure amb el pa que un compra. Algunes receptes que vaig posar en pràctica les trobareu aquí

I després d'això finalment em vaig decidir a fer la massa mare! He començat per una de senzilleta que també he trobat al que últimament és el meu blog de referència, la Massa mare Eric Kaiser. A diferencia d'altres processos, aquesta queda feta en 3 dies, i sembla que m'ha quedat bé a la primera. 
La meva massa mare

Per estrenar-la he decidit fer pizza. La massa va quedar bé, però al cap de dues hores encara no havia doblat el seu volum (anava molt lenta). Així que vaig decidir posar-la a la nevera tota la nit i la vaig treure a la tarda del següent dia. A la nevera havia crescut una mica, però molt poquet. Finalment després de quatre hores més fora de la nevera vaig aconseguir el volum desitjat i vem sopar pizza.


Pizza!!!
Jo sóc fan de les pizzes amb massa finíssima i cruixent, però jo soc incapaç d'estirar la massa d'aquesta manera, així que les pizzes fetes a casa surten amb una base esponjosa però realment molt bona. :)

Bon profit!


dimarts, 23 d’abril del 2013

Empanadilles!!!!

Fa uns dies vem anar a dinar a Ripollet, a casa el Carlos i la Marta. D'aperitiu ens van fer unes empanadilles de tonyina  que vem trobar boníssimes, així que ens vem fer amb la recepta :). És molt senzill i dona molt bon resultat. Per començar us indico les quantitats que he fet servir (ha donat per 32 oblees de les petites):
- 3 ous durs
- 1 pot d'olives farcides
- 3 llaunes de tonyina petites (1 en escabetx i 2 al natural)
- Salsa de tomàquet. Jo l'he fet casolana, però es por fer servir de pot.
- 2 paquets d'oblees petites La Cocinera. (La propera vegada agafaré les grans).







He trossejat ous i olives iho he barrejat amb la tonyina.  Després hi he afegit el tomàquet (a ull, i al gust de cadascú). I ja tenim el farcit.


I amb mooolta paciència anem omplint les 32 oblees i en fem crestes :). Aquí una petita mostra!


Aquestes les hem posat al congelador, tant aviat les provem us dic com han quedat!

Feliç Sant Jordi a tots! @-->---