Empanadilles!!!!

Fa uns dies vem anar a dinar a Ripollet, a casa el Carlos i la Marta. D'aperitiu ens van fer unes empanadilles de tonyina  que vem trobar boníssimes, així que ens vem fer amb la recepta :). És molt senzill i dona molt bon resultat. Per començar us indico les quantitats que he fet servir (ha donat per 32 oblees de les petites):

- 3 ous durs

- 1 pot d'olives farcides

- 3 llaunes de tonyina petites (1 en escabetx i 2 al natural)

- Salsa de tomàquet. Jo l'he fet casolana, però es por fer servir de pot.

- 2 paquets d'oblees petites La Cocinera. (La propera vegada agafaré les grans).

He trossejat ous i olives iho he barrejat amb la tonyina.  Després hi he afegit el tomàquet (a ull, i al gust de cadascú). I ja tenim el farcit.

I amb mooolta paciència anem omplint les 32 oblees i en fem crestes :). Aquí una petita mostra!

Aquestes les hem posat al congelador, tant aviat les provem us dic com han quedat!

Feliç Sant Jordi a tots! @-->---

Connexions especials: Abril i Florència

Ara fa una setmana que l'àvia està ingressada a l'hospital. No és per res excepcionalment greu, sinó per aquest munt de cosetes amb les que l'edat ens va obsequiant. Això també vol dir que fa una setmaneta que l'Abril no veu a la Besàvia.

És veritat que amb les tecnologies d'avui en dia, i des de que els àvis tenes WhatsApp al mòbil, la nostra nena és de les més fotografiades del planeta, i per tant la Besàvia cada dia té una, dues o cinquanta fotografies de la petita, però no és el mateix...

I no és el mateix perque sembla que entre la Besàvia i l'Abril hi ha una connexió especial, ella li diu cosetes i la petita respón. I respón amb uns discursos llarguissims!!! Em sembla que és amb qui més xerra quant estan juntes!

Per sort, demà ja tindrà l'alta i l'Abril i la Besàvia podràn rependre les seves converses, entre mirades i somriures.

24/05/2013 - Malauradament el passat 3 de maig l'Àvia ens va deixar. Sempre ens quedaran aquests recods i aquestes imatges per poder explicar i ensenyar a l'Abril quant sigui més gran. Un petó molt fort allà on siguis.

Avui va de decisions i educació...

L'entrada d'avui, molt curta, es pot aplicar a molts fets... Però aquests dies m'hi ha fet pensar una situació rocambolesca que estic presenciant.

Sempre he pensat que cadascú és lliure de pendre les decisions que creu pertinents. I sóc conscient que aquestes no sempre han de ser del meu gust. 

Però un cop preses aquestes decisions, la manera de comunicar-les o de posar-les en pràctica és el que marca la diferència, i el que pot fer que quedis com un senyor o que contrariament quedis realment malament. També pot passar que un no sigui conscient que ha posat la pota fins al fons, però si li fan veure l'error el millor és intentar arreglar la situació, plantar cara i admetre que les coses no s'han fet bé.

Malauradament sembla que no tothom veu les coses com jo, i algunes persones prefereixen amagar-se i no dir res. Potser pensen que d'aquesta manera tard o d'hora el tema es sol·lucionarà per art de màgia... el problema és que les coses no funcionen així...

Apa! A reflexionar! :)