Globus!!!

Com cada any, ja són 18 edicions, a principis de juliol es celebra a Igualada l'European Balloon Fesival. Una concentració de globus aerostàtics, la més important del país i també un esdeveniment de referència a nivell europeu. 

Per als entesos en el tema entenc que una part important del Festival és la competició, amb les diferents proves que es fan al llarg dels quatre dies. Per nosaltres, que no hi entenem gens, la part mes important és la bellesa i emoció que sents quant veus que els globus es comencen a inflar i es van enlairant un a un.

L'any passat, que l'Abril era molt petitona i ens feia la guitza amb el dormir, vam poder gaudir d'aquest espectacle a primera hora del matí, des del camp de vol. Poca gent, molta tranquil·litat i un espectacular ventall de colors que es van enlairant i van omplint el cel de la nostra ciutat. Aquest any, no hem pogut anar als vols matinals, però sempre és agradable treure el cap per la finestra i veure aquests puntets de colors amb el contrast del blau del cel.

I tot i que el vent ha fet una mica la guitza, si que vam anar al camp de vol divendres i dissabte al vespre, xerrar amb els amics, menjar xurros, veure tot el desplegament, fer algun selfie pel sorteig, i sobretot veure la cara de l'Abril quant es va inflar el primer globus!!!

Les quatre fotografies que us mostro no fan justícia a l'espectacle, fetes per mi i amb el mòbil, però si que us podeu fer una idea del que és. I si us ha agradat, ja podeu anar fent un petit forat a l'agenda per visitar Igualada el proper juliol.

I avui, dos dies després de l'espectacle, l'Abril només llevar-se m'ha demanat de sortir al balcó per veure els globus... qui li explica que ens hem d'esperar un any per veure altra vegada aquesta explosió de color al cel de la nostra ciutat!!!

Les gallines!

Quant vam apuntar l'Abril a la llar d'infants vaig tenir clar que volia col·laborar en les diferents activitats de l'escola, així que vaig demanar de ser membre de l'Ampa. 

Moltes vegades sents parlar d'aquestes organitzacions, però no saps exactament que fan, i quant ets dins veus realment que les Ampes ajuden molt als centres. En el nostre cas l'Ampa (a partir de les quotes de les families) cada any fa una inversió gran d'equipament per l'escola. 

I per que us explico tot això??? Aquest any (la meva primera experiència) l'equip educatiu va dir que els feia gràcia poder tenir gallines, per mostrar l'experiència als nens. Així que, després de donar moltes voltes al tema, els "Reis Mags" van portar un galliner a tots els nens de La Rosella. Al cap d'uns dies van arribar les inquilines: les 3 gallines!!!

Les gallines!!!

La veritat és que els nens estan encantats! Es miren les gallines, parlen d'elles, els fa una il·lusió tremenda veure els ous que ponen, donar-los de menjar... tots n'estan pendents. 

Però s'ha de tenir en compte que aquests animalons necessiten una atenció i un manteniment. Durant el curs l'equip educatiu es cuida d'elles (netejar, donar menjar i aigua, recollir els ous), però quant arriben les vacances... doncs aquí estan els membres de l'Ampa! :)

Ahir ens va tocar el torn, i junt amb la Jèssica i el David, l'Abril i jo vam anar a deixar netes i polides aquestes bestioles!!! Tota una experiència, tenint en compte que mai havia tingut tant a prop una gallina... Canviar la palla, collir els ous, omplir la menjadora, netejar i omplir l'aigua i en un plis-plas tot net i endreçat!

L'Abril passant revista a la feina feta

 I de pas ja que hi som reguem l'hort, no???

 

 Bones vacances!!!!

Ganxet: Barrets i barrets!

Hola a tots i bon any 2014!

En el primer post de l'any us vull presentar les meves darreres creacions amb el ganxet. En aquesta ocasió hi ha dos gorrets de nen, que vaig fer per regalar, i una boina que vaig fer per mi.

Primer de tot us ensenyo el gorret del Genís. Un detall per aquest xicotet tant simpàtic que feia 4 anyets! Per a ell vaig improvisar una miqueta. Vaig començar seguint el patró bàsic de gorro que utilitza Lanas y Ovillos a la seva web (com el del mussol), però en lloc d'acabar el model amb unes orelleres vaig decidir fer una mica de canalé fent punts dobles alternats per davant i darrera. Pel que fa als color vaig fer un mix infantil i divertit amb groc, verd i taronja (els colors del Mic). Estic contenta del resultat, i em sembla que el Genís també ho va estar! :)

El gorret del Genís

Fa molt de temps que la Neus em va demanar un gorret Mussol per la Noa. Entre una cosa i altra ho vaig anar deixant fins fa uns dies. Aquest és el tercer que faig, el primer va ser el de l'Abril (el meu primer gorro) i tot i que no estava malament, si te'l mires atentament es veuen un munt d'imperfeccions. El segon el vaig fer per la Paula, va quedar una mica millor, però al cosir els ulls va quedar un mussol una mica borni. I aquest és el tercer, i penso que és el que m'ha quedat millor. Que en penseu?

El mussol de la Noa

I per acabar, vaig voler aprendre un nou punt: el punt pinya. I em vaig animar a fer una boina, aquest cop per mi, i així gaudir una mica de les meves pròpies creacions. Per fer-la vaig aprofitar les llanes que em va regalar la tieta Provi (ella havia fet molt de ganxet i mitja, però l'edat i els ulls han fet que no pugui seguir amb aquesta afició), i el resultat ha estat força satisfactori. El patró, com no, també és de la web de Lanas y Ovillos, aquí us deixo l'enllaç. Us agrada?

De moment això és tot, però us deixo una petita pista del projecte que ara mateix em porto entre mans... Què serà?

Fins la propera!

Família: Ja ha passat un any!

Ja ha passat un any!!!

Sembla mentida que ràpid que passa el temps, no te n'adones que ja han passat dotze mesos. El bebé que no arribava als quatre quilets, que menjava cada dos per tres, que no dormia més de tres hores seguides i que era totalment dependent s'ha convertit en una personeta. Una personeta riallera, carinyosa, observadora, amb vuit dentetes, que menja trossets ella soleta, que gateja a la velocitat de la llum, que s'enfila per tot arreu, amb el seu caràcter (tossuda com els pares) i que ja casi dorm tota la nit seguida!!!!

I per que emfatitzo el tema de la son? Doncs perquè per mi ha estat realment difícil. Acostumada a dormir molt, el fet de no poder descansar més de 3 o 4 hores seguides m'ha afectat moltíssim. Però per sort el canvi arriba!!! No ha estat als 3 mesos, ni als 6, ni als 9... però si que puc dir que a partir del 11 vam començar a notar un canvi important i ara mateix, exceptuant constipats i molèsties vàries, podem dir que l'Abril dorm unes 9 hores seguides, de manera que ja puc dormir les meves 8 hores de rigor!

Amb el menjar també hem notat canvis, d'un dia per l'altre va decidir que volia menjar ella sola... amb coberts!!! Tot un xou, perquè no domina el tema, però veus que s'hi esforça molt i si li punxes el menjar ella va fent. El iogurt (com que es queda enganxat a la cullera) se'l menja ella soleta, quant els pares tenen paciència... I juntament amb aquest canvi, l'Abril va decidir que la única papilla que es prenia (la de fruita) ens la menjèssim nosaltres. Així que la fruita ara també va a trossets o fins hi tot a mossegades!

I el munt de coses que ha après... Fer adéu amb la ma, llençar petons, fer maco... Vaja, totes aquestes coses que fa que a tots (pares, avis, tiets...) ens caigui la baba!

10 de Desembre 2012

Tots aquests canvis, totes aquestes sensacions, totes aquestes sorpreses... Petits regals que l'Abril ens ofereix cada dia! Gràcies preciosa!

8 de Desembre 2013

Manualitats: Aniversaris i Festes

Fa un any que el 8 de desembre, amb l'arribada de l'Abril, es va tornar el dia més important de les nostres vides. Per aquest motiu volia preparar una festa d'aniversari ben especial per a la petita de la casa, i que millor que fer-li una corona personalitzada. 

Després de molt buscar vaig decidir improvisar agafant idees d'un lloc i d'un altre. Amb la poca afició que té l'Abril pels barrets, el que si vaig tenir clar des del primer dia és que la corona no podia ser de cartró. Vaig optar pel feltre de colors, que per molt maltracte que rebés no es trencaria.

Feltre taronja, lila, verd i rosa, paper transfer per enganxar amb la planxa  les diferents parts, velcro i una mica de fil i agulla. Després de retallar una plantilla improvisada ens vam posar mans a la obra.

I amb molta paciència, per a una pocatraça com jo, aquest és el resultat!

I aquí amb la protagonista del dia!

I per seguir amb les manualitats, també vaig decidir fer-li el pastís. En vaig trobar un de molt divertit en forma de peix al blog Pasen y degusten, i em vaig decidir a fer-lo. Vaig patir una mica amb el pa de pessic, però al final el resultat va ser prou bo, tot i que el del blog té més bona pinta...

I després de tot això que bé que ens ho vam passar a la festa, acompanyats pels Avis, Tiets i Cosins! Gràcies a tots! Que us sembla?

De la lactància exclusiva a l'alimentació complementaria...

En anteriors entrades us vaig parlar de la lactància materna, els beneficis que diuen que te, els sacrificis que comporta, les reaccions socials, etc... En el nostre cas, donades les circumstàncies, vam decidir que l'Abril fes lactància materna exclusiva fins als 6 mesos, i així va ser. 

Fins aquell moment tot havia estat fàcil, exceptuant les complicacions del procés. El que vull dir es que, no m'havia de preocupar de preparar biberons, ni de controlar els horaris de les papilles ni preocupar-me d'anar a comprar el menjar de la nena... Però els sis mesos van arribar i va tocar anar introduint l'alimentació complementaria.

Primer la fruita... tot un drama! No hi havia manera de que fes més de quatre cullerades, tant era la fruita que fos, tant era que sigues natural, en compota o de supermercat... Mai vaig seguir la "típica" recepta de la papilla, ja que em semblava una barbaritat. Barrejava com a molt dues fruites, fent infinites combinacions, però res de res. Vam decidir donar-li a rosegar algun trosset sencer i... sorpresa! Rosegar li agradava molt. Així vam poder confirmar que no era el gust el que no li agradava sinó la textura. Així que vem anar alternant, ara rosegues una mica i ara menges una cullerada... i mica en mica, tres mesos després, hem aconseguit que es mengi la part de fruita que li toca.

Després van arribar els cereals. Aquí no entrava ni una cullerada... i altre cop veiem que no era el gust el problema. Després de molt batallar, canviar la llet de formula i provar tres marques de cereals diferents, vam acabar per la via pràctica. Llet de continuació i cereals dins el biberó i avall... Segons la infermera de pediatria no era el més aconsellable, però si no hi ha més remei...

I el pitjor de tot! La verdura i el tall... No hi va haver manera... la cullera no la volia girava la cara, tancava la boca... era una batalla que jo personalment no volia lluitar. I vaig decidir provar el que havia llegit del Carlos González i el Baby Lead Weanning. De fet vaig fer la meva pròpia adaptació. Ells indiquen que li presentis el menjar al bebè en trossets molt petits que puguin agafar i dur-se ells mateixos a la boca. Però l'Abril no els podia agafar bé (amb sis mesos era massa petita) i vaig optar per fer-li bastonets de verdura que ella pogués agafar fàcilment. I hauríeu de veure quina manera de rosegar la pastanaga, el carabassó o les mongetes que tenia! El problema... doncs que d'aquesta manera no arribava a menjar ni la meitat del que el pediatra t'indica...

Arribat a aquest punt et preocupes, ja que la teva nena no fa el que la resta de nens... i no hi ha res pitjor que intentar explicar la teva experiència i que et vagin dient: "doncs el meu s'ho menja tot des del primer dia...". En vista del que nosaltres consideràvem un problema vam consultar a la infermera que ens va proposar fer un control de pes per veure que tot anés bé. Aquella visita ens va calmar... la nena guanyava el pes estimat i creixia correctament. La infermera ens va indicar que era normal que nens que han fet lactància exclusiva fins als sis mesos rebutgessin els triturats i que anàssim fent i complementant amb la lactància materna.

Ara, casi quatre mesos després, l'Abril menja trossets, ho fa soleta tot i que de vegades deixa que la peixis. Veus com mastega (amb les seves 4 dentetes... que ara ja son 6) i com empassa. Li encanten els daus de carbassa i algun dia a la setmana menja ensaladilla russa com nosaltres. El peix la torna boja i també li agrada molt la carn. I hem descobert una manera de que accepti la cullera, li fem sèmola i li triturem trossets de verdura i carn de manera que noti la textura.

Amb tot això el que vull expressar és que no tots els nens mengen papilles, i que això no és dolent. I el que també demanaria és, ja que no és un tema tant aïllat, que s'expliqués des de l'inici. El camí de les papilles és el més fàcil, però no és l'únic. Tots son vàlids i els pares ens hem d'adaptar al que ens demana en nostre bebè. 

Fa un temps hagués donat el que fos per que l'Abril es mengés tots els pures, però ara veig que aquest camí ha arribat a un punt en el que amb 9 mesos és capaç de menjar sola, de mastegar sense dents, de distingir aliments i que mica en mica va acceptant altres textures, i amb això tenim molt de guanyat.

Sobre la lactància materna

A la que una es queda embarassada el primer que sol fer és buscar informació, tant de l'embaràs com del que t'espera després del part. Trobes un munt de llibres, forums i publicacions que expliquen moltes coses i que en més d'una ocasió es contradiuen. Així que un cop t'hi trobes toca fer tria, i quedar-te amb la informació/consells que per sentit comú semblen més sensats.

Un dels temes que preocupa és el de la lactància del nadó. Les diferents revistes, les llevadores i els llibres d'algún pediatra "famoset" et diuen que el millor es la lactància materna A DEMANDA. Sembla ser que això de fer passar les tres hores per donar-li de menjar al nen ja no es porta, i si estàs atent a les explicacions la veritat es que sembla molt coerent. No tots els nens son iguals, per tant si se'ls marca de menjar cada tres hores n'hi haurà que es quedaran amb gana i d'altres que aniran sobre alimentats. A part d'això, la llista dels beneficis que dur a terme la lactància materna repercuteixen en el nadó i la mare és llarguissima... Per aquest motiu.després de molt llegir i d'escoltar la llevadora ens va semblar que seguir aquest camí era el millor (sempre pensant que si al final no era possible no passava res, per això tenim un munt d'alternatives al nostre voltant).

Així que va neixer l'Abril i apa, enxufada al pit!

Ara, un mes i mig més  tard puc assegurar  el tema és dur però que no ens hem donat per vençuts. La nena ha sortit menjadora i al ritme que guanya pes podem afirmar que la lactància funciona. Quina és la «pega»? Doncs que l'Abril menja cada dues hores i de vegades, durant el dia, ni això. Aixi que passem gran part de la jornada al sofà amb la nena enganxada a la teta... Si vols sortir has d'estar pendent del rellotge o intentar fer parada tècnica en alguna cafeteria per que la nena mengi. I per la nit la cosa no millora, com a molt estirar dormim tres hores i algo seguides i després tornem a les dues...

La gent t'explica que a mida que les criatures creixen van allargant, i jo ja espero aquest dia, però sembla que les meves ganes de dormir hauràn d'esperar una mica més...

Aixi que si teniu una nit d'insomni podeu fer-me companyia :).