Globus!!!

Com cada any, ja són 18 edicions, a principis de juliol es celebra a Igualada l'European Balloon Fesival. Una concentració de globus aerostàtics, la més important del país i també un esdeveniment de referència a nivell europeu. 

Per als entesos en el tema entenc que una part important del Festival és la competició, amb les diferents proves que es fan al llarg dels quatre dies. Per nosaltres, que no hi entenem gens, la part mes important és la bellesa i emoció que sents quant veus que els globus es comencen a inflar i es van enlairant un a un.

L'any passat, que l'Abril era molt petitona i ens feia la guitza amb el dormir, vam poder gaudir d'aquest espectacle a primera hora del matí, des del camp de vol. Poca gent, molta tranquil·litat i un espectacular ventall de colors que es van enlairant i van omplint el cel de la nostra ciutat. Aquest any, no hem pogut anar als vols matinals, però sempre és agradable treure el cap per la finestra i veure aquests puntets de colors amb el contrast del blau del cel.

I tot i que el vent ha fet una mica la guitza, si que vam anar al camp de vol divendres i dissabte al vespre, xerrar amb els amics, menjar xurros, veure tot el desplegament, fer algun selfie pel sorteig, i sobretot veure la cara de l'Abril quant es va inflar el primer globus!!!

Les quatre fotografies que us mostro no fan justícia a l'espectacle, fetes per mi i amb el mòbil, però si que us podeu fer una idea del que és. I si us ha agradat, ja podeu anar fent un petit forat a l'agenda per visitar Igualada el proper juliol.

I avui, dos dies després de l'espectacle, l'Abril només llevar-se m'ha demanat de sortir al balcó per veure els globus... qui li explica que ens hem d'esperar un any per veure altra vegada aquesta explosió de color al cel de la nostra ciutat!!!

Manualitats: Disfressa Princesa Leia

Aquest cap de setmana passat es va celebrar Carnestoltes. A casa som una mica frikis... bé, el David és molt friki! Abans de que nasqués l'Abril (buscant per internet un R2-D2 de peluix) vam veure una mini disfressa de Princesa Leia per bebés, vam estar temptats de comprar-la però finalment ens vam resistir.

Però la idea va quedar flotant a l'aire i quant vaig començar a fer ganxet vaig estar buscant algún patró per fer un gorret amb els donuts. Després de fer un mix entre diversos patrons trobats al ravelry.com, com que l'experiment va quedar mig decent, vam pensar d'aprofitar el tema per el carnestoltes d'aquest any.

Gorret de Princesa Leia

Teniem el complement, però ens faltava la disfressa. Solució per fer el vestidet: comprar feltre de color blanc i de color marró. A ull vaig fer el patró d'una mini túnica, que òbviament vaig haver de tallar dues vegades per que en la primera em vaig passar i vaig fer el vestit massa estret... Vaja, aquestes coses que solen passar quant sempre has estat una patata fent manualitats!!! 

Emprovant la túnica, abans de retallar baixos
i mànigues.

Després d'embastar el vestit i confirmar que aquest anava a la mida, va tocar cosir i ajustar, i en un pim-pam llestos!!! Aquí teniu a la petita Abril-Leia amb el seu fidel guardià R2-D2!

Mini Leia i el seu R2-D2

Que us sembla? Anava guapa? ;)

Família: Ja ha passat un any!

Ja ha passat un any!!!

Sembla mentida que ràpid que passa el temps, no te n'adones que ja han passat dotze mesos. El bebé que no arribava als quatre quilets, que menjava cada dos per tres, que no dormia més de tres hores seguides i que era totalment dependent s'ha convertit en una personeta. Una personeta riallera, carinyosa, observadora, amb vuit dentetes, que menja trossets ella soleta, que gateja a la velocitat de la llum, que s'enfila per tot arreu, amb el seu caràcter (tossuda com els pares) i que ja casi dorm tota la nit seguida!!!!

I per que emfatitzo el tema de la son? Doncs perquè per mi ha estat realment difícil. Acostumada a dormir molt, el fet de no poder descansar més de 3 o 4 hores seguides m'ha afectat moltíssim. Però per sort el canvi arriba!!! No ha estat als 3 mesos, ni als 6, ni als 9... però si que puc dir que a partir del 11 vam començar a notar un canvi important i ara mateix, exceptuant constipats i molèsties vàries, podem dir que l'Abril dorm unes 9 hores seguides, de manera que ja puc dormir les meves 8 hores de rigor!

Amb el menjar també hem notat canvis, d'un dia per l'altre va decidir que volia menjar ella sola... amb coberts!!! Tot un xou, perquè no domina el tema, però veus que s'hi esforça molt i si li punxes el menjar ella va fent. El iogurt (com que es queda enganxat a la cullera) se'l menja ella soleta, quant els pares tenen paciència... I juntament amb aquest canvi, l'Abril va decidir que la única papilla que es prenia (la de fruita) ens la menjèssim nosaltres. Així que la fruita ara també va a trossets o fins hi tot a mossegades!

I el munt de coses que ha après... Fer adéu amb la ma, llençar petons, fer maco... Vaja, totes aquestes coses que fa que a tots (pares, avis, tiets...) ens caigui la baba!

10 de Desembre 2012

Tots aquests canvis, totes aquestes sensacions, totes aquestes sorpreses... Petits regals que l'Abril ens ofereix cada dia! Gràcies preciosa!

8 de Desembre 2013

Manualitats: Aniversaris i Festes

Fa un any que el 8 de desembre, amb l'arribada de l'Abril, es va tornar el dia més important de les nostres vides. Per aquest motiu volia preparar una festa d'aniversari ben especial per a la petita de la casa, i que millor que fer-li una corona personalitzada. 

Després de molt buscar vaig decidir improvisar agafant idees d'un lloc i d'un altre. Amb la poca afició que té l'Abril pels barrets, el que si vaig tenir clar des del primer dia és que la corona no podia ser de cartró. Vaig optar pel feltre de colors, que per molt maltracte que rebés no es trencaria.

Feltre taronja, lila, verd i rosa, paper transfer per enganxar amb la planxa  les diferents parts, velcro i una mica de fil i agulla. Després de retallar una plantilla improvisada ens vam posar mans a la obra.

I amb molta paciència, per a una pocatraça com jo, aquest és el resultat!

I aquí amb la protagonista del dia!

I per seguir amb les manualitats, també vaig decidir fer-li el pastís. En vaig trobar un de molt divertit en forma de peix al blog Pasen y degusten, i em vaig decidir a fer-lo. Vaig patir una mica amb el pa de pessic, però al final el resultat va ser prou bo, tot i que el del blog té més bona pinta...

I després de tot això que bé que ens ho vam passar a la festa, acompanyats pels Avis, Tiets i Cosins! Gràcies a tots! Que us sembla?

Ganxet: Som frikis... i altres coses

Doncs si, som frikis... Pobreta Abril! Quant creixi serà una friki més a la família o ens odiarà profundament... 

És que això del ganxet és un vici, i hi ha cada cosa... De manera que per fer content al pare de la criatura estic fent un repertori de gorros una mica especial. Ja veu veure el gorro Yoda que vaig fer fa un temps, i he seguit amb el tema Star Wars. Aquest cop he convertit a la petita de la casa en la Princesa Leia:

Pobreta...

Que us sembla la última creació? Ara només em queda fer la túnica i la nena ja te disfressa per Carnestoltes!!! 

Si a algú li interessa el patró, jo m'he guiat per aquest que vaig trobar al Raverly.

A part d'això he teixit un parell de coses més. Va tenir tant éxit la bufandeta curta que vaig fer que les meves germanetes no van tardar ni 5 segons a pidolar a veure si queia alguna cosa... així que en vaig fer dues més per elles:

 

Les tres creacions!

Ara tinc un parell de projectes més en ment, aniré informant!!!! 

Espero que us hagin agradat!

Ganxet: Un nou entreteniment!!!

Doncs si, podem dir que he trobat un nou entreteniment: el ganxet.

Amb el naixement de l'Abril la major part del temps personal que tenia desaparegué. Es veritat que el David, amb la feinada que te, s'ho ha munta per que jo pugui esbargir-me una mica, però òbviament no és com abans. Per molt que tinguis petits moments, es pot dir que estàs 24 hores a disposició del bebè. 

I dit això, sembla mentida que una es busqui més feina. Però arriba un moment en que necessites fer coses fora del rol de "mare", per no explotar, per poder sentir que segueixes sent tu i que pots seguir fent coses, a poder ser, coses que t'agraden. I així va apareixer el ganxet. Al març, en una visita a la merceria vaig veure un pack d'"amigurumis". No tenia ni idea de que volia dir aquesta paraula, però el pack presentava una caixeta amb els estris per a fer petites fruites de ganxet. No m'ho vaig pensar i cap a la cistella!

Pack Amigurumi Fruites - DMC

Feia segles que no feia ganxet. De fet n'havia fet una mica als 15 anys, però 2 punts bàsics i ja està, de manera que podem dir que començava de 0. Però amb paciència i poca traça vaig anar fent, i vaig complir el meu objectiu de fer un cistellet de fruites per l'Abril. La veritat és que encara no les he fet totes, però 6 mesos després puc dir que ja tinc algo més o menys presentable (una pera, una remolatxa, una albergínia, una llimona, un calçot, una carabassa i una pastanaga. Us agrada?

El cistellet de l'Abril

Però la cosa no va quedar aquí. Una bona amiga em va recomanar el Raverly. Una mena de xarxa social de teixidors, on un munt de gent a nivell mundial penja els seus projectes, t'ensenya que fa, com ho fa i on pots trobar patrons per fer tota mena de coses. Entre això i després de descobrir la web de Lanas y ovillos, on hi ha tutorial en vídeo que estan molt bé, vaig decidir ampliar el meu catàleg de manualitats.

El meu segon objectiu va ser fer-li un gorro a l'Abril. I vaig decidir-me per el model mussol :). La veritat és que si te'l mires d'aprop pots veure infinitat d'imperfeccions, però per ser la meva primera creació ha quedat prou bé. Puc dir que estic orgullosa, i sembla que a l'Abril li agrada :)

El gorro mussol

El gorro mussol i l'Abril

I tant animada m'he trobat que he seguit amb un altre projecte. Aquest cop un gorro friki dedicat al David. A veure si endevineu de que és! :)

Jejeje! Un gorro Yoda!!!! Friki, friki, friki... però que es pot esperar d'uns pares com nosaltres... Que la nena encara no té 10 mesos i ja s'ha vist 5 temporades de The Big Bang Theory, 4 temporades de Dr. Who i la trilogia del Senyor dels Anells (tot en versió original subtitulada!!!!)

El proper objectiu és fer una bufanda a joc amb els dos gorritus, que s'apropa l'hivern i hem d'equipar a la pitufa!!!! Ja us aniré ensenyant les noves creacions en propers posts.

Espero que us hagi agradat!

Anem a l'Escola!

Avui ja fa dues setmanes que l'Abril va començar la Llar d'infants.

Sincerament no les tenia totes... mai ha estat una nena que estranyés a la gent, més aviat el contrari sempre riallera i simpàtica, però fa algunes setmanes que amb els desconeguts ja no era tant generosa a l'hora de regalar somriures. A part d'això la nena portava des del néixer amb nosaltres. Si que algun cop havia passat unes hores amb els Avis, sense cap problema,  però el 99% del seu temps l'havia passat amb mi o amb el David.

Les bossetes per l'escola!

També hi havia el tema de l'edat. L'Abril és la petita de la classe (amb 9 mesos). Això vol dir que té companys que estan molt a prop de fer els dos anys, que casi tots caminen i per tant son més autònoms que ella...

Però va arribar el primer dia "d'escola" i l'Abril com una campiona ens va sorprendre a tots. Vam arribar, la vam seure a terra i va ser donar-li una joguina i anar fent. De tant en tant es mirava els altres nens com (la majoria) ploraven i cridaven la mare... però ella tan panxa. Li vaig fer un petó, li vaig dir fins després i va mirar-me rient i va seguir jugant. I així tots els dies que portem. L'educadora ens va comentar que havia anat molt bé, ella s'arrossega per tot arreu (en lloc de gatejar va per terra com si fos el Rambo), juga i s'acosta als nens grans, sense problemes! :)

Puc dir que així tots ens quedem molt més tranquils. La rialla de l'Abril, que estigui feliç i contenta no té preu, i si li sumem que s'ho passa bé a la Llar amb els altres nens, és el millor que ens pot passar.

Cap a l'escola - Primer dia

Esperem que aquesta alegria duri tota l'etapa escolar... Tot i que em sembla que això és demanar massa! :P

Sant Tornem-hi!

La setmana passada vam tornar a la realitat. Com a bons igualadins ho vam fer dimarts en lloc de dilluns, gràcies a la Festa Major, però el retorn a la rutina diària es fa igual de pesat.

De totes maneres, encara que les vacances s'han fet curtes podem dir que han estat ben aprofitades!

Uns dies de descans amb els amics. Casa rural genial, bona companyia i descans al Mas Roca d'Esponellà, prop de Banyoles.

Després d'uns dies entre els Kmarades, ens vem retirar a la muntanya per disfrutar de les primeres vacanes el tres sols, el David, jo i la menuda Abril :).

El destí escollit va ser Camprodon. Ens vam allotjar en el petit hotel familiar Antic Mas. El darrer cop que vam anar a Camprodon era Setembre, i hem de dir que a ple agost és una mica menys maco... bàsicament per la gentada que hi ha. Però això no va aixafar els nostres plans i vam poder fer les passejades i excursions que teniem previstes. 

De fet l'Abril va fer la seva primera excursió  de muntanya pujant a l'ermita de Sant Antoni. Va ser dur (bàsicament pel pèssim estat de forma d'una servidora i pels 9 kilos extres que el David portava a l'esquena) però va valdre la pena! Ens va fer gràcia per que fa dos anys ja vem fer aquesta excursió nosaltres dos i la podiem repetir amb la nena. 

A Sant Antoni, Setembre 2011

A Sant Antoni, Agost 2013

Passejar, menjar, disfrutar de la natura i de el temps els tres junts. Que més es pot demanar? Ara només queda anar pensant en les properes vacances, i entre mig no oblidar-nos de viure el dia a dia i intentar disfrutar-lo al màxim!

Passeig Maristany - Camprodon

Connexions especials: Abril i Florència

Ara fa una setmana que l'àvia està ingressada a l'hospital. No és per res excepcionalment greu, sinó per aquest munt de cosetes amb les que l'edat ens va obsequiant. Això també vol dir que fa una setmaneta que l'Abril no veu a la Besàvia.

És veritat que amb les tecnologies d'avui en dia, i des de que els àvis tenes WhatsApp al mòbil, la nostra nena és de les més fotografiades del planeta, i per tant la Besàvia cada dia té una, dues o cinquanta fotografies de la petita, però no és el mateix...

I no és el mateix perque sembla que entre la Besàvia i l'Abril hi ha una connexió especial, ella li diu cosetes i la petita respón. I respón amb uns discursos llarguissims!!! Em sembla que és amb qui més xerra quant estan juntes!

Per sort, demà ja tindrà l'alta i l'Abril i la Besàvia podràn rependre les seves converses, entre mirades i somriures.

24/05/2013 - Malauradament el passat 3 de maig l'Àvia ens va deixar. Sempre ens quedaran aquests recods i aquestes imatges per poder explicar i ensenyar a l'Abril quant sigui més gran. Un petó molt fort allà on siguis.

I més sobre la lactància...

Reprenc el tema de la lactància materna que ja vaig comentar en una entrada anterior.

Ara ja fa més de tres mesos que alimentem a l'Abril amb lactància materna exclusiva. El fet de pendre aquesta decisió és personal, i per tant respecto totalment a les persones que opten per altres opcions, ja sigui per problemes que no permetin fer lactància materna, com per conviccions pròpies. De fet podem dir que sense lactància materna avui en dia no seriem aquí, però que tinguem alternatives per a quant hi ha problemes, tot i que no sigui el més òptim, sempre és bó.

Actualment la OMS recomana LME durant els primers sis mesos, i després seguir amb ella a la vegada que s'introdueix alimentació complementaria. Dit això, avui en dia no m'extranya que hi hagi tantes mares que acabin deixant la lactància materna abans dels sis mesos. La veritat és que el tema és dur, bastant dur, però si a sobre hi afegim algunes actituds de la societat que ens envolta, la cosa es torna extremadament complicada... Us comento el que jo he vist/viscut durant aquest temps...

LME a demanda: En el nostre cas l'Abril demana menjar cada 2 o 3 hores durant el dia i per la nit, excepte la primera tanda en que pot aguantar 4 o 5 hores, demana cada 1 o 2 hores. Això és esgotador, i tot i que et diuen que a mida que creixen van allargant les tomes la veritat és que alguns ho fan però d'altres no, i l'Abril ara mateix no allarga prou per que poguem dir que notem molta diferència. Amb aquest panorama et planteges dos escenaris... tancar-te a casa (no gaire atractiu) o sortir i perdre la vergonya a donar el pit en públic. La meva opció ha estat clara, i tot i que anar traient la teta pels llocs no fa molta gràcia és millor que quedar-se a casa...

Complicacions: Per nosaltres a part del cansament, la LME no ha estat del tot idílica. A la inexperiència de les primeres setmanes s'hi ha de sumar les clivelles, els pits adolorits, les petites obstruccions... I en el nostre cas el que va començar sent un bony petit, va anar en augment i no disminuia, desencadenant una infecció (ecografies, mamografies, puncions, antibiòtic...) i tot això sense deixar de donar el pit... Ara sembla que el tema s'ha normalitzat, esperem que duri!

Opinions gratuites: Si els dos punt anteriors t'han deixat KO, per superar aquest punt has de tenir una paciència de Sant... Un ha d'estar preparat per a comentaris com "Que li dones de menjar cada 3 hores?", "Ja li tornes a donar? No pot ser que tingui gana", "Ja veuràs que quant li donguis biberó et dormirà 8 hores seguides!", etc... I que has de fer? Contestar que la nena no menja cada 3 hores, sinó quant té gana, que si la nena demana deu ser que ho necessita, que a no ser que hi hagi un greu problema no li penses donar llet artificial... I això quant et passa cada dia va minant, i minant... I al final se t'acaben les respostes cordials i acabes fotent mocs a les persones que potser menys s'ho mereixen, però ja diuen que la confiança fa fàstic...

Ajudes: I encara que no us hagi passat res del que he explicat en els punts anteriors (hi ha gent amb molta sort), el fet que la baixa per maternitat tan sols sigui de 16 setmanes no afavoreix aquests sis mesos de lactànica. De fet a la revisió dels tres mesos la infermera em va preguntar si treballava, per començar a parlar de papilles... En aquest sentit encara puc dir que tinc sort d'estar a l'atur i poder gaudir de la meva nena.

Al Parc de l'Agulla de Manresa

Fins aquí les meves divagacions sobre el tema, de moment seguim amb la LME, la nena està rodoneta, rodoneta i sana, sana, o sigui que seguirem així, que no ho estem fent tant malament!

Fent Barri

Quant ens vem casar i viviem a Cerdanyola vem fer de tot menys fer barri. Ens vem acostumar a comprar en grans superficies, a les perruqueries hi anaves sense hora i sempre t'atenia una persona diferent i als bars/restaurants era tal la rotació de personal que difícilment et coneixien per molt que freqüentessis algun local. Sempre hi ha alguna excepció, però en general aquesta era la realitat. 

Aquest proper setembre farà 9 anys que vem pendre una gran decisió, tornar a Igualada. Haviem de renovar el lloguer i el preu es disparava, i comprar alguna cosa començava a ser impossible a l'àrea metropolitana de Barcelona, així que tornar a la nostra ciutat s'ens presentava com la millor opció per trobar una vivenda assequible. 

Ara mateix estem la mar de bé al nostra pis del barri dels Set Camins. A dos minuts de casa els pares i els sogres, i a deu minutets del Centre. I aqui si que hem començat a fer barri. M'agrada anar als lloc i que et coneixin, que t'atenguin bé i que t'aconsellin quant ho necessites. El forn de pà, la fruiteria, la peixateria, el super de barri... Que a l'entrar a la perruqueria s'adrecin a tu pel teu nom, o que a l'anar a esmorzar el dissabte et preguntin si vols el mateix de sempre. I també al revés, saber que a la pastisseria t'aten la Mari, que et talla els cabells la Rosa Mª o que et fa l'esmorzar el Pep.

I amb l'arribada de l'Abril encara fem més que barri, fem ciutat. El grup de criança de la Casa del Parc al Xipreret, les activitats del Centre Cívic, els diferents events que organitza la ciutat! Tot això que dóna vida al lloc on vius i fa que tu t'hi sentis integrat.

Potser a molta gent això els semblarà una tonteria, però a mi m'agrada, i fa que em senti a gust vivint al meu barri i a la meva ciutat!

Sobre la lactància materna

A la que una es queda embarassada el primer que sol fer és buscar informació, tant de l'embaràs com del que t'espera després del part. Trobes un munt de llibres, forums i publicacions que expliquen moltes coses i que en més d'una ocasió es contradiuen. Així que un cop t'hi trobes toca fer tria, i quedar-te amb la informació/consells que per sentit comú semblen més sensats.

Un dels temes que preocupa és el de la lactància del nadó. Les diferents revistes, les llevadores i els llibres d'algún pediatra "famoset" et diuen que el millor es la lactància materna A DEMANDA. Sembla ser que això de fer passar les tres hores per donar-li de menjar al nen ja no es porta, i si estàs atent a les explicacions la veritat es que sembla molt coerent. No tots els nens son iguals, per tant si se'ls marca de menjar cada tres hores n'hi haurà que es quedaran amb gana i d'altres que aniran sobre alimentats. A part d'això, la llista dels beneficis que dur a terme la lactància materna repercuteixen en el nadó i la mare és llarguissima... Per aquest motiu.després de molt llegir i d'escoltar la llevadora ens va semblar que seguir aquest camí era el millor (sempre pensant que si al final no era possible no passava res, per això tenim un munt d'alternatives al nostre voltant).

Així que va neixer l'Abril i apa, enxufada al pit!

Ara, un mes i mig més  tard puc assegurar  el tema és dur però que no ens hem donat per vençuts. La nena ha sortit menjadora i al ritme que guanya pes podem afirmar que la lactància funciona. Quina és la «pega»? Doncs que l'Abril menja cada dues hores i de vegades, durant el dia, ni això. Aixi que passem gran part de la jornada al sofà amb la nena enganxada a la teta... Si vols sortir has d'estar pendent del rellotge o intentar fer parada tècnica en alguna cafeteria per que la nena mengi. I per la nit la cosa no millora, com a molt estirar dormim tres hores i algo seguides i després tornem a les dues...

La gent t'explica que a mida que les criatures creixen van allargant, i jo ja espero aquest dia, però sembla que les meves ganes de dormir hauràn d'esperar una mica més...

Aixi que si teniu una nit d'insomni podeu fer-me companyia :).

Any nou: reprenem el blog!

Casi tot un any sense escriure, i no perquè no hagin passat coses, però de vegades la mandra fa males passades!

Després d'un 2010 professionalment dolent i d'un 2011 personalment pitjor, va arribar el 2012.

Per nosaltres l'any va començar sense pena ni glòria, però podem dir que es va anar arreglant.

La meva feina no rutllava massa, però semblava que podria aguantar. Al març celebravem que feia 15 anys que haviem començat a sortir, i allà va començar de debó el canvi. Després de molts mesos un test d'embaràs ens va donar la millor noticia que podiem demanar, aquest mateix any l'acabariem sent tres a casa.

Els quatre primers mesos van ser durs (vòmits, malestar, cansament...) i va coincidir amb el que era la crònica d'una mort anunciada, tancament de l'empresa i passar a incrementar les xifres d'atur. Així doncs podem dir que gran part del 2012 el vaig passar a casa, entre visites al metge, preparatius varis i disfrutant d'algunes sortides per vacances. Tot això mentre la panxa anava creixent i creixent, i no és broma, fins arribar a un tamany descomunal!

El darrer mes es va fer etern, però finalment el dia 8 de desembre va canviar la nostra vida per sempre. A tres quarts de sis de la tarda després de 15 hores de part  arribava la petita de la casa, l'Abril. Després de tant patiment (tot i el que diuen, no crec que arribi a oblidar mai el dolor suportat) la sensació de rebre aquella criatura no es pot descriure en paraules...

Avui, després d'un mes, confirmem que la vida ens ha canviat del tot, que això de ser pares és molt cansat, que hi ha moments en que llençaries la tovallola, però al final i el més important és que aquesta personeta només ens te a nosaltres, i que cuidar-la i fer-la crèixer serà la feina més important de les nostres vides!

Així doncs podem dir que el 2012 ens va començar a portar coses bones i el 2013 es presenta amb bones vibracions!

Canvis...

Acabem de deixar enrera un 2011 que personalment (sobretot a nivell familiar) ha estat dur. Ara iniciem un nou any, amb ganes de que bufin aires nous que ens donguin una mica d'empenta i bona sort. 

Per això dedicaré aquesta primera entrada a donar molts ànims a la meva germana per a qui el 2011 ha estat un cop molt fort, però que ens ha mostrat que les decepcions més profundes es poden encarar i superar. 

Lídia molta sort en aquesta nova aventura! Ens tornarem a veure en 5 mesets!