Boig per tu - El musical... Si en Carles Sabater aixequés el cap...

Ahir vem fer un dia de germanes! La Carleta ens va convencer d'anar a veure "Boig per tu" el musical de Sau, així que cap a Barcelona ben d'hora per arribar a la sessió de les 12h.
La veritat és que jo tenia les meves reserves... Sau m'agradava, però no vaig seguir tota la seva discografia (vaig quedar-me en El més gran dels pecadors) i odio profundament la cançó Boig per tu, trobo que el grup en té de molt millors. Però tot i això cap al teatre!

I que us puc dir... el resum seria el següent:

• Decorat tant minimalista que es pot dir que era casi inexistent.
• L'ambientació de l'obra es situa a l'actualitat. Doncs sincerament ara mateix no he vist a gaire gent vestida com les noies de l'obra. Vestuari femení horrorós. 
• Fil argumental pèssim.
• Coreografies de festa de final de curs de qualsevol institut.
• Interpretacions exagerades i fora de lloc, no estàvem mirant pallassos, era una obra de teatre...

Però no seré tant dolenta! També hi ha coses bones:

• Pel meu gust, excepte la protagonista, tots els actors tenien unes veus increïbles. I fer una menció especial a l'actor que interpreta al Ricard (el germà petit de la protagonista). Quina veu!!!!
• Passes una bona estona escoltant les cançons de Sau, tot i que se'n troben a faltar de clàssiques com el "no he nascut per militar".

En global, un musical molt fluix. Em va donar la sensació que la idea general dels promotors va ser fem quasevol coseta sense gaire esforç i anem a treure calers aprofitant el nom de Sau i la memòria d'en Carles Sabater...

Si en Carles Sabater aixequés el cap...

Cuina: Curs de masses i mètodes (sobre pa)

Com ja us avançava fa uns dies, junt amb una bona amiga ens vam apuntar al curs de "Masas y métodos" que impartia l'Ibán Yarza a Barcelona. Les quatre hores inicials es van convertir en cinc hores molt intenses on ens va oferir un viatge per diferents tipus de masses (i pans) i per tècniques a aplicar en cada un dels casos. I de fet em va anar molt bé, perquè no m'havia atrevit amb cap dels pans proposats i ara segur que m'animo. 

Per començar un pa 100% de sègol amb massa mare, molt apreciat a les regions del nord d'Europa. Un pa molt aromàtic i consistent, amb un gust boníssim. La veritat és que a casa he treballat amb farina integral de sègol, però sempre barrejada amb farina de blat (ja fos integral o blanca) i òbviament el resultat és molt més lleuger.

Els dos pans de sègol acabats, i el brioix fermentant

En segon lloc vam dedicar part de la classe a la Xapata. Pa italià, de molla molt alveolada i crosta cruixent, espectacular... Veure tot el procés, com la massa evoluciona, es va fent més manejable, s'infla i crea bombolles que li donaran aquest aspecte tant característic a la molla, és realment inspirador. I fer una variant amb part de la massa i convertir-la en una Foccacia amb patata (si, si, heu llegit bé... vam incorporar patata a la massa, cosa que li va donar un toc especial). 

Només us puc dir que el tacte de la massa abans de entrar-la al forn era realment interessant en els dos casos, esponjosa, suau, com deia l'Ibán la massa està perfecta quant té el tacte d'un coixí de plomes acabat d'esponjar... I el resultat, espectacular!!!

I per acabar una bomba calòrica ideal per aquestes festes, un Brioix. Aquesta recepta, potser la més complicada de les tres segons el meu parer, ens va ensenyar la dificultat de treballar masses molt greixoses, i com aplicant la tècnica correcta i amb molta paciència obtens un pa esponjós i de gust realment impressionant. I el resultat (obra de l'Ibán):

Super brioix!!! Estava de vici!!!

I amb aquest curs, el llibre i tota la informació disponible a la xarxa espero poder-vos presentar ben aviat els meus experiments i creacions.

Ganxet: Peücs XL

Després de teixir cosetes per l'Abril, per les germanetes i per mi, el Rei de la casa es va posar gelós i va demanar un encàrrec especial. El David volia uns peücs!!!

Així que vaig començar a buscar. La veritat és que material n'hi ha, i de sobres, però els patrona més senzills es veien una mica cutres, i els més elaborats massa complicats per al meu nivell de principiant. Però finalment remenant pel Raverly vaig trobar un patró que em va agradar, aquí el teniu. El patró em va ser molt útil per agafar la idea, ja que era el primer cop que feia uns peücs, però a part d'això no l'he fet servir per res. Em vaig posar a teixir i vaig anar improvisant sobre la marxa, fins a crear el meu pròpi patró. 

Aquí us el deixo:

1.- Comencem amb un anell màgic (magic ring) de 6 puns baixos (sc). 6 punts. 

2.- 1 augment, 1 sc, fins completar la volta. 12 punts. 

3.- 1 sc, 1 augment, fins completar la volta. 18 punts. 

4-5.- 1 sc a cada punt. 18 punts 

6.- 1 sc, 1 augment, fins completar la volta. 26 punts. 

7-26.- 1 sc a cada punt fins completar la volta. 26 punts. 

27.- 16 sc, 1 cadeneta i girar teixit. 16 punts. 

28-44.- repetir el punt 27. 16 punts.

Dobleguem la part final dels 16 punts (8 i 8) i cosim amb una agulla de llana, firmant el taló. Amb aquest pas ja tenim forma de sabata. Ara seguirem per fer el peuc més alt i tapar una mica el turmell.

45.- Enganxem el fil i anem treballant en circular fent punts baixos (sc). 

46-47.- Repetirem. Volta amb sc. 

48-49.- 4 sc, 1 disminució. 

50-55.- 1 sc per punt. 

56-57.- 1 vareta (dc) a cada punt. 

Tanquem amb un punt simple (ss).

És bastant simple i no porta gaire feina, però ja se sap que per fer aquestes cosetes si que es necessita una mica de paciència. Tingueu en compte que es treballa en espiral, de manera que s'ha de portar bé el compte dels punts per no perdre's i saber quantes voltes es porten teixides.

Aquest patró es per una talla 42 de sabata, però és pot fer per a qualsevol talla. Per fer-ho adapteu els passos 7-26 a la vostra mida de peu (feu menys o més voltes depenent de la talla), tingueu en compte que aquesta part us ha d'arribar a tapar el pont del peu, però no ha de cobrir el taló. El mateix amb les voltes 17-44, el llarg d'aquesta par ha d'arribar a cobrir el taló, per que un cop cosida ja es vegi la forma de sabata. A partir de la volta 45 podeu fer-ne més o menys depenent de la llargada que us agradi.

Per a refrescar els conceptes bàsics us torno a deixar el link de Lanas y ovillos, que jo he consultat moltes vegades i ha estat de gran ajuda.

I per que us feu una idea del resultat aquí us deixo unes fotos del model posant amb els seus peücs nous.

 Fit, fiuuuuuuu!!!! ;)

Família: Ja ha passat un any!

Ja ha passat un any!!!

Sembla mentida que ràpid que passa el temps, no te n'adones que ja han passat dotze mesos. El bebé que no arribava als quatre quilets, que menjava cada dos per tres, que no dormia més de tres hores seguides i que era totalment dependent s'ha convertit en una personeta. Una personeta riallera, carinyosa, observadora, amb vuit dentetes, que menja trossets ella soleta, que gateja a la velocitat de la llum, que s'enfila per tot arreu, amb el seu caràcter (tossuda com els pares) i que ja casi dorm tota la nit seguida!!!!

I per que emfatitzo el tema de la son? Doncs perquè per mi ha estat realment difícil. Acostumada a dormir molt, el fet de no poder descansar més de 3 o 4 hores seguides m'ha afectat moltíssim. Però per sort el canvi arriba!!! No ha estat als 3 mesos, ni als 6, ni als 9... però si que puc dir que a partir del 11 vam començar a notar un canvi important i ara mateix, exceptuant constipats i molèsties vàries, podem dir que l'Abril dorm unes 9 hores seguides, de manera que ja puc dormir les meves 8 hores de rigor!

Amb el menjar també hem notat canvis, d'un dia per l'altre va decidir que volia menjar ella sola... amb coberts!!! Tot un xou, perquè no domina el tema, però veus que s'hi esforça molt i si li punxes el menjar ella va fent. El iogurt (com que es queda enganxat a la cullera) se'l menja ella soleta, quant els pares tenen paciència... I juntament amb aquest canvi, l'Abril va decidir que la única papilla que es prenia (la de fruita) ens la menjèssim nosaltres. Així que la fruita ara també va a trossets o fins hi tot a mossegades!

I el munt de coses que ha après... Fer adéu amb la ma, llençar petons, fer maco... Vaja, totes aquestes coses que fa que a tots (pares, avis, tiets...) ens caigui la baba!

10 de Desembre 2012

Tots aquests canvis, totes aquestes sensacions, totes aquestes sorpreses... Petits regals que l'Abril ens ofereix cada dia! Gràcies preciosa!

8 de Desembre 2013

Manualitats: Aniversaris i Festes

Fa un any que el 8 de desembre, amb l'arribada de l'Abril, es va tornar el dia més important de les nostres vides. Per aquest motiu volia preparar una festa d'aniversari ben especial per a la petita de la casa, i que millor que fer-li una corona personalitzada. 

Després de molt buscar vaig decidir improvisar agafant idees d'un lloc i d'un altre. Amb la poca afició que té l'Abril pels barrets, el que si vaig tenir clar des del primer dia és que la corona no podia ser de cartró. Vaig optar pel feltre de colors, que per molt maltracte que rebés no es trencaria.

Feltre taronja, lila, verd i rosa, paper transfer per enganxar amb la planxa  les diferents parts, velcro i una mica de fil i agulla. Després de retallar una plantilla improvisada ens vam posar mans a la obra.

I amb molta paciència, per a una pocatraça com jo, aquest és el resultat!

I aquí amb la protagonista del dia!

I per seguir amb les manualitats, també vaig decidir fer-li el pastís. En vaig trobar un de molt divertit en forma de peix al blog Pasen y degusten, i em vaig decidir a fer-lo. Vaig patir una mica amb el pa de pessic, però al final el resultat va ser prou bo, tot i que el del blog té més bona pinta...

I després de tot això que bé que ens ho vam passar a la festa, acompanyats pels Avis, Tiets i Cosins! Gràcies a tots! Que us sembla?

Reflexions: El Voluntariat

Aquest cap de setmana s'ha organitzat el Gran Recapte per a recollir aliments destinats al Banc d'Aliments. Tot el que es recull es destina a families necessitades que no tenen mitjans per poder comprar menjar. 

És així de simple i així de cru, hi ha gent que no te ni per menjar, ni per fer un àpat al dia...

Fa uns mesos, quant vaig veure que es començava a fer publicitat de l'event vaig decidir apuntar-me per fer de voluntària a un dels supermercats del barri. La tasca dels voluntaris és informar del Recapte als clients que entren a l'establiment i, si estan interessats en col·laborar, donar-los una bossa i indicar-los els aliments més necessaris (llet, oli, llegums i conserves de peix).

Durant les hores que vaig compartir amb els altres voluntaris i amb la coordinadora del centre vam poder parlar de la situació que s'està vivint, que realment és alarmant. Per començar, que et diguin que tot el que es recollirà no durarà més de dos o tres mesos et posa els pels de punta... Saber que el perfil de gent que necessita aquesta ajuda ja no és el que nosaltres tenim com a "típic"( immigrants, families desestructurades, persones grans desemparades) sinó que cada cop s'hi afegeixen families de classe mitja que han perdut la feina i han esgotat tots els seus recursos. Parlar amb clients per explicar la iniciativa i que t'expliquin que els agradaria col·laborar però que en aquests moments són ells els que necessiten ajuda... 

I tot això et fa reflexionar. Perquè tots som persones, tots tenim els nostres drets i el més important TOTS podem trobar-nos en aquesta situació tard o d'hora... Per totes aquestes raons i moltes més sé que he fet bé col·laborant sempre que he pogut i sé que a partir d'ara, a part de posar el meu granet de sorra, també donaré part del meu temps. Perquè tal com està la societat, tal com estan les institucions que ens governen, tal com està l'economia, si no ens ajudem entre nosaltres qui ho farà?