Sobre la lactància materna

A la que una es queda embarassada el primer que sol fer és buscar informació, tant de l'embaràs com del que t'espera després del part. Trobes un munt de llibres, forums i publicacions que expliquen moltes coses i que en més d'una ocasió es contradiuen. Així que un cop t'hi trobes toca fer tria, i quedar-te amb la informació/consells que per sentit comú semblen més sensats.

Un dels temes que preocupa és el de la lactància del nadó. Les diferents revistes, les llevadores i els llibres d'algún pediatra "famoset" et diuen que el millor es la lactància materna A DEMANDA. Sembla ser que això de fer passar les tres hores per donar-li de menjar al nen ja no es porta, i si estàs atent a les explicacions la veritat es que sembla molt coerent. No tots els nens son iguals, per tant si se'ls marca de menjar cada tres hores n'hi haurà que es quedaran amb gana i d'altres que aniran sobre alimentats. A part d'això, la llista dels beneficis que dur a terme la lactància materna repercuteixen en el nadó i la mare és llarguissima... Per aquest motiu.després de molt llegir i d'escoltar la llevadora ens va semblar que seguir aquest camí era el millor (sempre pensant que si al final no era possible no passava res, per això tenim un munt d'alternatives al nostre voltant).

Així que va neixer l'Abril i apa, enxufada al pit!

Ara, un mes i mig més  tard puc assegurar  el tema és dur però que no ens hem donat per vençuts. La nena ha sortit menjadora i al ritme que guanya pes podem afirmar que la lactància funciona. Quina és la «pega»? Doncs que l'Abril menja cada dues hores i de vegades, durant el dia, ni això. Aixi que passem gran part de la jornada al sofà amb la nena enganxada a la teta... Si vols sortir has d'estar pendent del rellotge o intentar fer parada tècnica en alguna cafeteria per que la nena mengi. I per la nit la cosa no millora, com a molt estirar dormim tres hores i algo seguides i després tornem a les dues...

La gent t'explica que a mida que les criatures creixen van allargant, i jo ja espero aquest dia, però sembla que les meves ganes de dormir hauràn d'esperar una mica més...

Aixi que si teniu una nit d'insomni podeu fer-me companyia :).

Any nou: reprenem el blog!

Casi tot un any sense escriure, i no perquè no hagin passat coses, però de vegades la mandra fa males passades!

Després d'un 2010 professionalment dolent i d'un 2011 personalment pitjor, va arribar el 2012.

Per nosaltres l'any va començar sense pena ni glòria, però podem dir que es va anar arreglant.

La meva feina no rutllava massa, però semblava que podria aguantar. Al març celebravem que feia 15 anys que haviem començat a sortir, i allà va començar de debó el canvi. Després de molts mesos un test d'embaràs ens va donar la millor noticia que podiem demanar, aquest mateix any l'acabariem sent tres a casa.

Els quatre primers mesos van ser durs (vòmits, malestar, cansament...) i va coincidir amb el que era la crònica d'una mort anunciada, tancament de l'empresa i passar a incrementar les xifres d'atur. Així doncs podem dir que gran part del 2012 el vaig passar a casa, entre visites al metge, preparatius varis i disfrutant d'algunes sortides per vacances. Tot això mentre la panxa anava creixent i creixent, i no és broma, fins arribar a un tamany descomunal!

El darrer mes es va fer etern, però finalment el dia 8 de desembre va canviar la nostra vida per sempre. A tres quarts de sis de la tarda després de 15 hores de part  arribava la petita de la casa, l'Abril. Després de tant patiment (tot i el que diuen, no crec que arribi a oblidar mai el dolor suportat) la sensació de rebre aquella criatura no es pot descriure en paraules...

Avui, després d'un mes, confirmem que la vida ens ha canviat del tot, que això de ser pares és molt cansat, que hi ha moments en que llençaries la tovallola, però al final i el més important és que aquesta personeta només ens te a nosaltres, i que cuidar-la i fer-la crèixer serà la feina més important de les nostres vides!

Així doncs podem dir que el 2012 ens va començar a portar coses bones i el 2013 es presenta amb bones vibracions!

La Fleca a casa

Ara si que puc dir que tinc la fleca a casa! Ja explicava fa un temps que  m'havia aficionat a això de fer pà a casa. Vaig començar amb la recepta del "pan milagro" i els panets d'hamburguesa de Webosfritos.com i com que el resultat va funcionar em vaig animar una mica més.

Una amiga em va deixar el llibre d'en Xavier Barriga "Pan, hecho en casa y con el sabor de siempre" i vaig arriscar-me a fer els panets per els entrepans de l'esmorzar i els pans de llet (que van ser tot un éxit entre la familia i els Kmarades). Aqui teniu unes petites mostres dels resultats:

Panets de llet

Panets per fer entrepans

Tant evolucionava la història que vaig pensar... si el pà el faig jo i tot es natural millor assergurar-me que la farina que hi poso també sigui 100% natural. Així que vaig decidir fer comanda de farina a Elamasadero.com, que vaig descobrir gràcies a la web de Webosfritos. En aquesta botiga on-line, a part de tenir un munt de productes relacionats amb la manufacturació del pà, també comercialitzen farines ecològiques. Ingredients per fer un pà de luxe 100% natural.

I per acabar d'arrodonir-ho vaig demanar una panificadora a SSMM els Reis d'Orient! I com que sóc bona minyona, me la van portar! Una Moulinex uno amb un munt de programes i un munt de receptes xules. Perquè siguem clars... això de fer pà amb les teves mans és molt maco i molt reconfortant, però en certs moments també és una pallissa i un merder de trastos... En canvi amb la maquineta aquesta, es posar els ingredients, ella amassa, controla el llevat i cou el pà al seu punt. Tu l'única cosa que has de fer es treure el pà i tenir moltes ganes de menjar un pà genial fet a casa. Tots surten amb la mateixa forma, la de la cubeta, però aquestes llesques quadrades van d'allò més bé per esmorzar. Les treus del congelador, dos minuts a la torradora, una mica de pernil i menges com un rei.

La joia de la cuina :)

Ara mateix tinc en marxa un pà integral amb farina de sègol i blat, al que he afegit unes herbes de provença i unes olives negres... ja tinc salivera... jajaja, no se quin serà el resultat, però espero poder ensenyar-vos-el ven aviat.

De fet, amb tot això ara si que puc dir que fa un mes que no comprem el pà, i la veritat es que no ho trobem gens a faltar!

Canvis...

Acabem de deixar enrera un 2011 que personalment (sobretot a nivell familiar) ha estat dur. Ara iniciem un nou any, amb ganes de que bufin aires nous que ens donguin una mica d'empenta i bona sort. 

Per això dedicaré aquesta primera entrada a donar molts ànims a la meva germana per a qui el 2011 ha estat un cop molt fort, però que ens ha mostrat que les decepcions més profundes es poden encarar i superar. 

Lídia molta sort en aquesta nova aventura! Ens tornarem a veure en 5 mesets!

L'hort de casa

Aquest setembre mentres encara disfrutavem de les vacances vem decidir augmentar el nostre petit hort. Això vol dir passar de tenir bitxos i cherrys, a buscar alguna coseta més. Així que vem anar cap a la cooperativa agrícola a pel nostre objectiu. I així ha quedat la cosa, ens em animat a plantar pastanagues, enciams i espinacs!!!

I aqui en teniu una petita mostra :D

Els enciams!

El planter

Els primers brots

A creixer!

Els espinacs!

Espinacs

Les pastanagues!

Pastanagues

I els bitxos que ja estan a la segona tanda! Tindrem picant per molt temps!

Bitxos

A veure si aviat podem fer la primera collita i us ensenyem el resultat!

Fent pa!

Des de fa una mesos, a partir d'una recepta de pa fàcil, hem estat experimentant una mica en aquest camp. Algun intent ha estat bé, i algún altre ha sortit per anar directe a la brossa, però ja se sap... aquestes coses requereixen traça i pràctica!

Fa relativament poc he descobert via twitter la web de webosfritos.es, i vaig trobar la recepta i vídeo explicatiu del "pan milagro". A primer cop d'ull em va semblar una recepta molt assequible, amb ingredients fàcils de tenir i/o trobar i una elaboració que sembla àpta per a tots els públics, i avui l'he posat en pràctica.

Primer de tot la llista d'ingredients:

310 g de farina de força
175 g d'aigua (a temperatura ambient)
20 g d'oli d'oliva verge extra
15 g de llevat fresc
1 cullera petita de sal (8 g)

No us faré l'explicació dels passos a seguir, ja que al video està molt ben explicat: http://webosfritos.es/2011/06/como-hacer-pan-en-casa-facilmente-pan-milagro/

Només dir-vos que seguint els consells que dona la Su, us sortirà un pà que no està gens, però que gens malament. Jo vaig optar per fer la segona versió, deixant reposar la massa durant una horeta, i el resultat no pot ser més encoratjador! Com a punt personal i vaig afegir unes llavors de sesam, i en altres ocasions també he probat amb llavors de lli i de rosella, tot un éxit.

Us deixo algunes fotografíes del procès:

Els ingredients!

La massa a punt per deixar reposar!

La massa reposada!

El resultat final!

I el millor es que el podeu tenir fet en un obrir i tancar d'ulls. Però vigileu, com que segur que us queda boníssim voldreu seguir fent experiments! A casa ja em probat els panets d'hamburguesa i les xapates!

Doncs apa! Bon profit i bona cuina!

Les vacances

Quant arriba el bon temps tothom, o casi bé tothom, comença a donar voltes a un tema: les vacances.

Aquest any a nosaltres ens han tocat vacances tardanes, o sigui que ens ha tocat treballar tot el mes de juliol i ara en plé agost encara treballem. Així doncs, hem vist passar per davant els nostres nassos les vacances de tots els coneguts, amics i familiars... Els més afortunats preparen grans sortides, viatges per visitar llocs interessants (als que difícilment pots anar la resta de l'any), d'altres busquen un lloc de retir més a prop, i també hi ha els que es queden a casa i disfruten de fer alguna escapadeta a la platja, a la muntanya o simplement descansen passant el dia a la piscina del poble. I tu t'els mires... i t'agafen ganes boges de descansar... de fer vacances com ells, però no toca...

Ara mateix la part més dura ja l'hem superat. Hem intentat sortir pels vespres, anar alguna tarda a la piscina i fer alguna escapadeta de cap de setmana per fer més planera l'espera. I ara que només queden tres dies de feina, i ja veus els dies de descans que treuen el nas, em pregunto si val la pena aquesta falera desmesurada per arribar a les vacances... Si ho miro fredament veig la lentitud amb que han passat les darreres setmanes, i em fa por pensar amb la rapidesa que passaràn les tres properes... Perque desitjaries que les vacances no acabessin, i la veritat es que independenment del que vulguis... passen volant!