Ja fa un mes des de que vaig publicar el darrer post, que també va ser sobre pa. Durant aquest temps he fet pa cada setmana, alguns han sortit bé, d'altres han estat un desastre, però totes les proves han servit per aprendre i anar millorant.
La majoria dels pans els he anat publicant a Instagram, Twitter i Facebook. Aquí en teniu una mostra:
 |
| Pa de soda recepta de Pan Casero d'Iban Yarza |
 |
| Panets per fer entrepans recepta de X. Barriga |
El pa de soda te la peculiaritat que no es fa amb llevat de forner, sinó que s'hi afegeix llevat químic, tipus Royal. Té un gust peculiar, com un pa de pessic però en salat. Jo li vaig afegir llavors i el resultat no va estar gens malament. Que te de bo aquesta recepta, doncs que en una hora tens el pa fet, sense amassar, sense fermentar, sense reposar...
Els panets son una recepta segura. No són gaire complicats i serveixen per preparar els esmorzars de la setmana. Encara no he aconseguit que quedin cruixents, però el gust és bo, i el David no es queixa ;).
També he intentat perfeccionar els pans amb massa mare. La recepta estrella és la del llibre "Pan Casero" de l'Ibán Yarza i puc dir que el darrer intent ha estat el millor a dia d'avui. Aquí teniu el resultat:
 |
| Pa de massa mare recepta d'Ibán Yarza |
 |
| La molla de la criatura |
I a part d'aquests bàsics vaig voler anar una mica més enllà i provar de fer un pa amb semolina. El primer intent va ser nefast... la culpa va ser meva, vaig confondre la farina de blat dur amb la semolina, de manera que la recepta no va quadrar i va quedar una mena de pa aixafat i de gust molt particular...
Però buscant i rebuscant a la web de panarras.com vaig trobar una recepta que si que es feia amb semolina, us deixo l'enllaç de la recepta aquí. Sincerament no pensava que podria fer aquest tipus de pans tan sols amb massa mare... sense una engruna de llevat afegit. Es veritat que necessiten molt més repòs, i per tant has de quadrar les hores en que fas les coses per que no se't passi els temps, però al final veus que l'esforç val la pena. I es que amb aquest últim pa estic molt orgullosa, crosta cruixent, una senyora grenya i un gust... quin gust!!!
 |
| Pa de semolina recepta de panarras.com |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada