Reprenc el tema de la lactància materna que ja vaig comentar en una entrada anterior.
Ara ja fa més de tres mesos que alimentem a l'Abril amb lactància materna exclusiva. El fet de pendre aquesta decisió és personal, i per tant respecto totalment a les persones que opten per altres opcions, ja sigui per problemes que no permetin fer lactància materna, com per conviccions pròpies. De fet podem dir que sense lactància materna avui en dia no seriem aquí, però que tinguem alternatives per a quant hi ha problemes, tot i que no sigui el més òptim, sempre és bó.
Actualment la OMS recomana LME durant els primers sis mesos, i després seguir amb ella a la vegada que s'introdueix alimentació complementaria. Dit això, avui en dia no m'extranya que hi hagi tantes mares que acabin deixant la lactància materna abans dels sis mesos. La veritat és que el tema és dur, bastant dur, però si a sobre hi afegim algunes actituds de la societat que ens envolta, la cosa es torna extremadament complicada... Us comento el que jo he vist/viscut durant aquest temps...
LME a demanda: En el nostre cas l'Abril demana menjar cada 2 o 3 hores durant el dia i per la nit, excepte la primera tanda en que pot aguantar 4 o 5 hores, demana cada 1 o 2 hores. Això és esgotador, i tot i que et diuen que a mida que creixen van allargant les tomes la veritat és que alguns ho fan però d'altres no, i l'Abril ara mateix no allarga prou per que poguem dir que notem molta diferència. Amb aquest panorama et planteges dos escenaris... tancar-te a casa (no gaire atractiu) o sortir i perdre la vergonya a donar el pit en públic. La meva opció ha estat clara, i tot i que anar traient la teta pels llocs no fa molta gràcia és millor que quedar-se a casa...
Complicacions: Per nosaltres a part del cansament, la LME no ha estat del tot idílica. A la inexperiència de les primeres setmanes s'hi ha de sumar les clivelles, els pits adolorits, les petites obstruccions... I en el nostre cas el que va començar sent un bony petit, va anar en augment i no disminuia, desencadenant una infecció (ecografies, mamografies, puncions, antibiòtic...) i tot això sense deixar de donar el pit... Ara sembla que el tema s'ha normalitzat, esperem que duri!
Opinions gratuites: Si els dos punt anteriors t'han deixat KO, per superar aquest punt has de tenir una paciència de Sant... Un ha d'estar preparat per a comentaris com "Que li dones de menjar cada 3 hores?", "Ja li tornes a donar? No pot ser que tingui gana", "Ja veuràs que quant li donguis biberó et dormirà 8 hores seguides!", etc... I que has de fer? Contestar que la nena no menja cada 3 hores, sinó quant té gana, que si la nena demana deu ser que ho necessita, que a no ser que hi hagi un greu problema no li penses donar llet artificial... I això quant et passa cada dia va minant, i minant... I al final se t'acaben les respostes cordials i acabes fotent mocs a les persones que potser menys s'ho mereixen, però ja diuen que la confiança fa fàstic...
Ajudes: I encara que no us hagi passat res del que he explicat en els punts anteriors (hi ha gent amb molta sort), el fet que la baixa per maternitat tan sols sigui de 16 setmanes no afavoreix aquests sis mesos de lactànica. De fet a la revisió dels tres mesos la infermera em va preguntar si treballava, per començar a parlar de papilles... En aquest sentit encara puc dir que tinc sort d'estar a l'atur i poder gaudir de la meva nena.
Fins aquí les meves divagacions sobre el tema, de moment seguim amb la LME, la nena està rodoneta, rodoneta i sana, sana, o sigui que seguirem així, que no ho estem fent tant malament!
LME a demanda: En el nostre cas l'Abril demana menjar cada 2 o 3 hores durant el dia i per la nit, excepte la primera tanda en que pot aguantar 4 o 5 hores, demana cada 1 o 2 hores. Això és esgotador, i tot i que et diuen que a mida que creixen van allargant les tomes la veritat és que alguns ho fan però d'altres no, i l'Abril ara mateix no allarga prou per que poguem dir que notem molta diferència. Amb aquest panorama et planteges dos escenaris... tancar-te a casa (no gaire atractiu) o sortir i perdre la vergonya a donar el pit en públic. La meva opció ha estat clara, i tot i que anar traient la teta pels llocs no fa molta gràcia és millor que quedar-se a casa...
Complicacions: Per nosaltres a part del cansament, la LME no ha estat del tot idílica. A la inexperiència de les primeres setmanes s'hi ha de sumar les clivelles, els pits adolorits, les petites obstruccions... I en el nostre cas el que va començar sent un bony petit, va anar en augment i no disminuia, desencadenant una infecció (ecografies, mamografies, puncions, antibiòtic...) i tot això sense deixar de donar el pit... Ara sembla que el tema s'ha normalitzat, esperem que duri!
Opinions gratuites: Si els dos punt anteriors t'han deixat KO, per superar aquest punt has de tenir una paciència de Sant... Un ha d'estar preparat per a comentaris com "Que li dones de menjar cada 3 hores?", "Ja li tornes a donar? No pot ser que tingui gana", "Ja veuràs que quant li donguis biberó et dormirà 8 hores seguides!", etc... I que has de fer? Contestar que la nena no menja cada 3 hores, sinó quant té gana, que si la nena demana deu ser que ho necessita, que a no ser que hi hagi un greu problema no li penses donar llet artificial... I això quant et passa cada dia va minant, i minant... I al final se t'acaben les respostes cordials i acabes fotent mocs a les persones que potser menys s'ho mereixen, però ja diuen que la confiança fa fàstic...
Ajudes: I encara que no us hagi passat res del que he explicat en els punts anteriors (hi ha gent amb molta sort), el fet que la baixa per maternitat tan sols sigui de 16 setmanes no afavoreix aquests sis mesos de lactànica. De fet a la revisió dels tres mesos la infermera em va preguntar si treballava, per començar a parlar de papilles... En aquest sentit encara puc dir que tinc sort d'estar a l'atur i poder gaudir de la meva nena.
 |
| Al Parc de l'Agulla de Manresa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada