De la lactància exclusiva a l'alimentació complementaria...

En anteriors entrades us vaig parlar de la lactància materna, els beneficis que diuen que te, els sacrificis que comporta, les reaccions socials, etc... En el nostre cas, donades les circumstàncies, vam decidir que l'Abril fes lactància materna exclusiva fins als 6 mesos, i així va ser. 

Fins aquell moment tot havia estat fàcil, exceptuant les complicacions del procés. El que vull dir es que, no m'havia de preocupar de preparar biberons, ni de controlar els horaris de les papilles ni preocupar-me d'anar a comprar el menjar de la nena... Però els sis mesos van arribar i va tocar anar introduint l'alimentació complementaria.

Primer la fruita... tot un drama! No hi havia manera de que fes més de quatre cullerades, tant era la fruita que fos, tant era que sigues natural, en compota o de supermercat... Mai vaig seguir la "típica" recepta de la papilla, ja que em semblava una barbaritat. Barrejava com a molt dues fruites, fent infinites combinacions, però res de res. Vam decidir donar-li a rosegar algun trosset sencer i... sorpresa! Rosegar li agradava molt. Així vam poder confirmar que no era el gust el que no li agradava sinó la textura. Així que vem anar alternant, ara rosegues una mica i ara menges una cullerada... i mica en mica, tres mesos després, hem aconseguit que es mengi la part de fruita que li toca.

Després van arribar els cereals. Aquí no entrava ni una cullerada... i altre cop veiem que no era el gust el problema. Després de molt batallar, canviar la llet de formula i provar tres marques de cereals diferents, vam acabar per la via pràctica. Llet de continuació i cereals dins el biberó i avall... Segons la infermera de pediatria no era el més aconsellable, però si no hi ha més remei...

I el pitjor de tot! La verdura i el tall... No hi va haver manera... la cullera no la volia girava la cara, tancava la boca... era una batalla que jo personalment no volia lluitar. I vaig decidir provar el que havia llegit del Carlos González i el Baby Lead Weanning. De fet vaig fer la meva pròpia adaptació. Ells indiquen que li presentis el menjar al bebè en trossets molt petits que puguin agafar i dur-se ells mateixos a la boca. Però l'Abril no els podia agafar bé (amb sis mesos era massa petita) i vaig optar per fer-li bastonets de verdura que ella pogués agafar fàcilment. I hauríeu de veure quina manera de rosegar la pastanaga, el carabassó o les mongetes que tenia! El problema... doncs que d'aquesta manera no arribava a menjar ni la meitat del que el pediatra t'indica...

Arribat a aquest punt et preocupes, ja que la teva nena no fa el que la resta de nens... i no hi ha res pitjor que intentar explicar la teva experiència i que et vagin dient: "doncs el meu s'ho menja tot des del primer dia...". En vista del que nosaltres consideràvem un problema vam consultar a la infermera que ens va proposar fer un control de pes per veure que tot anés bé. Aquella visita ens va calmar... la nena guanyava el pes estimat i creixia correctament. La infermera ens va indicar que era normal que nens que han fet lactància exclusiva fins als sis mesos rebutgessin els triturats i que anàssim fent i complementant amb la lactància materna.

Ara, casi quatre mesos després, l'Abril menja trossets, ho fa soleta tot i que de vegades deixa que la peixis. Veus com mastega (amb les seves 4 dentetes... que ara ja son 6) i com empassa. Li encanten els daus de carbassa i algun dia a la setmana menja ensaladilla russa com nosaltres. El peix la torna boja i també li agrada molt la carn. I hem descobert una manera de que accepti la cullera, li fem sèmola i li triturem trossets de verdura i carn de manera que noti la textura.

Amb tot això el que vull expressar és que no tots els nens mengen papilles, i que això no és dolent. I el que també demanaria és, ja que no és un tema tant aïllat, que s'expliqués des de l'inici. El camí de les papilles és el més fàcil, però no és l'únic. Tots son vàlids i els pares ens hem d'adaptar al que ens demana en nostre bebè. 

Fa un temps hagués donat el que fos per que l'Abril es mengés tots els pures, però ara veig que aquest camí ha arribat a un punt en el que amb 9 mesos és capaç de menjar sola, de mastegar sense dents, de distingir aliments i que mica en mica va acceptant altres textures, i amb això tenim molt de guanyat.