I més sobre la lactància...

Reprenc el tema de la lactància materna que ja vaig comentar en una entrada anterior.

Ara ja fa més de tres mesos que alimentem a l'Abril amb lactància materna exclusiva. El fet de pendre aquesta decisió és personal, i per tant respecto totalment a les persones que opten per altres opcions, ja sigui per problemes que no permetin fer lactància materna, com per conviccions pròpies. De fet podem dir que sense lactància materna avui en dia no seriem aquí, però que tinguem alternatives per a quant hi ha problemes, tot i que no sigui el més òptim, sempre és bó.

Actualment la OMS recomana LME durant els primers sis mesos, i després seguir amb ella a la vegada que s'introdueix alimentació complementaria. Dit això, avui en dia no m'extranya que hi hagi tantes mares que acabin deixant la lactància materna abans dels sis mesos. La veritat és que el tema és dur, bastant dur, però si a sobre hi afegim algunes actituds de la societat que ens envolta, la cosa es torna extremadament complicada... Us comento el que jo he vist/viscut durant aquest temps...

LME a demanda: En el nostre cas l'Abril demana menjar cada 2 o 3 hores durant el dia i per la nit, excepte la primera tanda en que pot aguantar 4 o 5 hores, demana cada 1 o 2 hores. Això és esgotador, i tot i que et diuen que a mida que creixen van allargant les tomes la veritat és que alguns ho fan però d'altres no, i l'Abril ara mateix no allarga prou per que poguem dir que notem molta diferència. Amb aquest panorama et planteges dos escenaris... tancar-te a casa (no gaire atractiu) o sortir i perdre la vergonya a donar el pit en públic. La meva opció ha estat clara, i tot i que anar traient la teta pels llocs no fa molta gràcia és millor que quedar-se a casa...

Complicacions: Per nosaltres a part del cansament, la LME no ha estat del tot idílica. A la inexperiència de les primeres setmanes s'hi ha de sumar les clivelles, els pits adolorits, les petites obstruccions... I en el nostre cas el que va començar sent un bony petit, va anar en augment i no disminuia, desencadenant una infecció (ecografies, mamografies, puncions, antibiòtic...) i tot això sense deixar de donar el pit... Ara sembla que el tema s'ha normalitzat, esperem que duri!

Opinions gratuites: Si els dos punt anteriors t'han deixat KO, per superar aquest punt has de tenir una paciència de Sant... Un ha d'estar preparat per a comentaris com "Que li dones de menjar cada 3 hores?", "Ja li tornes a donar? No pot ser que tingui gana", "Ja veuràs que quant li donguis biberó et dormirà 8 hores seguides!", etc... I que has de fer? Contestar que la nena no menja cada 3 hores, sinó quant té gana, que si la nena demana deu ser que ho necessita, que a no ser que hi hagi un greu problema no li penses donar llet artificial... I això quant et passa cada dia va minant, i minant... I al final se t'acaben les respostes cordials i acabes fotent mocs a les persones que potser menys s'ho mereixen, però ja diuen que la confiança fa fàstic...

Ajudes: I encara que no us hagi passat res del que he explicat en els punts anteriors (hi ha gent amb molta sort), el fet que la baixa per maternitat tan sols sigui de 16 setmanes no afavoreix aquests sis mesos de lactànica. De fet a la revisió dels tres mesos la infermera em va preguntar si treballava, per començar a parlar de papilles... En aquest sentit encara puc dir que tinc sort d'estar a l'atur i poder gaudir de la meva nena.

Al Parc de l'Agulla de Manresa

Fins aquí les meves divagacions sobre el tema, de moment seguim amb la LME, la nena està rodoneta, rodoneta i sana, sana, o sigui que seguirem així, que no ho estem fent tant malament!

Fent Barri

Quant ens vem casar i viviem a Cerdanyola vem fer de tot menys fer barri. Ens vem acostumar a comprar en grans superficies, a les perruqueries hi anaves sense hora i sempre t'atenia una persona diferent i als bars/restaurants era tal la rotació de personal que difícilment et coneixien per molt que freqüentessis algun local. Sempre hi ha alguna excepció, però en general aquesta era la realitat. 

Aquest proper setembre farà 9 anys que vem pendre una gran decisió, tornar a Igualada. Haviem de renovar el lloguer i el preu es disparava, i comprar alguna cosa començava a ser impossible a l'àrea metropolitana de Barcelona, així que tornar a la nostra ciutat s'ens presentava com la millor opció per trobar una vivenda assequible. 

Ara mateix estem la mar de bé al nostra pis del barri dels Set Camins. A dos minuts de casa els pares i els sogres, i a deu minutets del Centre. I aqui si que hem començat a fer barri. M'agrada anar als lloc i que et coneixin, que t'atenguin bé i que t'aconsellin quant ho necessites. El forn de pà, la fruiteria, la peixateria, el super de barri... Que a l'entrar a la perruqueria s'adrecin a tu pel teu nom, o que a l'anar a esmorzar el dissabte et preguntin si vols el mateix de sempre. I també al revés, saber que a la pastisseria t'aten la Mari, que et talla els cabells la Rosa Mª o que et fa l'esmorzar el Pep.

I amb l'arribada de l'Abril encara fem més que barri, fem ciutat. El grup de criança de la Casa del Parc al Xipreret, les activitats del Centre Cívic, els diferents events que organitza la ciutat! Tot això que dóna vida al lloc on vius i fa que tu t'hi sentis integrat.

Potser a molta gent això els semblarà una tonteria, però a mi m'agrada, i fa que em senti a gust vivint al meu barri i a la meva ciutat!

Panarres a casa!

Ara si que podem dir que ja no comprem pa! Fa un mes vaig proposar-me aprofundir una miquetona més en aquest món de la fleca a casa, i la cosa ha anat bé.

Després de revisar existències i fer comanda a El Amasadero m'hi vaig posar seriosament. Primer de tot era qüestió de trobar receptes aptes per fer a casa, i la veritat es que va ser força fàcil. Hi ha molta gent que té blogs molt treballats i amb receptes molt interessants. Ara mateix faig servir receptes de Webosfritos i de Ma Petit Boulangerie. Les vaig recopilant a la meva superllibreta del pa, d'aquesta manera les tinc a mà en qualsevol moment...

El tema del llevat natural o massa mare encara em fa respecte, per això vaig practicant amb els pre-ferments i de moment el resultat és molt bó.

I després d'això, mans a la massa! I aquí teniu alguns dels resultats:

Pa de cereals amb llavors

Pa rústic

Molletes

Pa de llavors

Panets d'hamburguesa

Avui faré el meu primer pa de pagès amb aquesta recepta. Ja us explicaré el resultat!

Espero que us agradi :)

Sobre la lactància materna

A la que una es queda embarassada el primer que sol fer és buscar informació, tant de l'embaràs com del que t'espera després del part. Trobes un munt de llibres, forums i publicacions que expliquen moltes coses i que en més d'una ocasió es contradiuen. Així que un cop t'hi trobes toca fer tria, i quedar-te amb la informació/consells que per sentit comú semblen més sensats.

Un dels temes que preocupa és el de la lactància del nadó. Les diferents revistes, les llevadores i els llibres d'algún pediatra "famoset" et diuen que el millor es la lactància materna A DEMANDA. Sembla ser que això de fer passar les tres hores per donar-li de menjar al nen ja no es porta, i si estàs atent a les explicacions la veritat es que sembla molt coerent. No tots els nens son iguals, per tant si se'ls marca de menjar cada tres hores n'hi haurà que es quedaran amb gana i d'altres que aniran sobre alimentats. A part d'això, la llista dels beneficis que dur a terme la lactància materna repercuteixen en el nadó i la mare és llarguissima... Per aquest motiu.després de molt llegir i d'escoltar la llevadora ens va semblar que seguir aquest camí era el millor (sempre pensant que si al final no era possible no passava res, per això tenim un munt d'alternatives al nostre voltant).

Així que va neixer l'Abril i apa, enxufada al pit!

Ara, un mes i mig més  tard puc assegurar  el tema és dur però que no ens hem donat per vençuts. La nena ha sortit menjadora i al ritme que guanya pes podem afirmar que la lactància funciona. Quina és la «pega»? Doncs que l'Abril menja cada dues hores i de vegades, durant el dia, ni això. Aixi que passem gran part de la jornada al sofà amb la nena enganxada a la teta... Si vols sortir has d'estar pendent del rellotge o intentar fer parada tècnica en alguna cafeteria per que la nena mengi. I per la nit la cosa no millora, com a molt estirar dormim tres hores i algo seguides i després tornem a les dues...

La gent t'explica que a mida que les criatures creixen van allargant, i jo ja espero aquest dia, però sembla que les meves ganes de dormir hauràn d'esperar una mica més...

Aixi que si teniu una nit d'insomni podeu fer-me companyia :).

Any nou: reprenem el blog!

Casi tot un any sense escriure, i no perquè no hagin passat coses, però de vegades la mandra fa males passades!

Després d'un 2010 professionalment dolent i d'un 2011 personalment pitjor, va arribar el 2012.

Per nosaltres l'any va començar sense pena ni glòria, però podem dir que es va anar arreglant.

La meva feina no rutllava massa, però semblava que podria aguantar. Al març celebravem que feia 15 anys que haviem començat a sortir, i allà va començar de debó el canvi. Després de molts mesos un test d'embaràs ens va donar la millor noticia que podiem demanar, aquest mateix any l'acabariem sent tres a casa.

Els quatre primers mesos van ser durs (vòmits, malestar, cansament...) i va coincidir amb el que era la crònica d'una mort anunciada, tancament de l'empresa i passar a incrementar les xifres d'atur. Així doncs podem dir que gran part del 2012 el vaig passar a casa, entre visites al metge, preparatius varis i disfrutant d'algunes sortides per vacances. Tot això mentre la panxa anava creixent i creixent, i no és broma, fins arribar a un tamany descomunal!

El darrer mes es va fer etern, però finalment el dia 8 de desembre va canviar la nostra vida per sempre. A tres quarts de sis de la tarda després de 15 hores de part  arribava la petita de la casa, l'Abril. Després de tant patiment (tot i el que diuen, no crec que arribi a oblidar mai el dolor suportat) la sensació de rebre aquella criatura no es pot descriure en paraules...

Avui, després d'un mes, confirmem que la vida ens ha canviat del tot, que això de ser pares és molt cansat, que hi ha moments en que llençaries la tovallola, però al final i el més important és que aquesta personeta només ens te a nosaltres, i que cuidar-la i fer-la crèixer serà la feina més important de les nostres vides!

Així doncs podem dir que el 2012 ens va començar a portar coses bones i el 2013 es presenta amb bones vibracions!

La Fleca a casa

Ara si que puc dir que tinc la fleca a casa! Ja explicava fa un temps que  m'havia aficionat a això de fer pà a casa. Vaig començar amb la recepta del "pan milagro" i els panets d'hamburguesa de Webosfritos.com i com que el resultat va funcionar em vaig animar una mica més.

Una amiga em va deixar el llibre d'en Xavier Barriga "Pan, hecho en casa y con el sabor de siempre" i vaig arriscar-me a fer els panets per els entrepans de l'esmorzar i els pans de llet (que van ser tot un éxit entre la familia i els Kmarades). Aqui teniu unes petites mostres dels resultats:

Panets de llet

Panets per fer entrepans

Tant evolucionava la història que vaig pensar... si el pà el faig jo i tot es natural millor assergurar-me que la farina que hi poso també sigui 100% natural. Així que vaig decidir fer comanda de farina a Elamasadero.com, que vaig descobrir gràcies a la web de Webosfritos. En aquesta botiga on-line, a part de tenir un munt de productes relacionats amb la manufacturació del pà, també comercialitzen farines ecològiques. Ingredients per fer un pà de luxe 100% natural.

I per acabar d'arrodonir-ho vaig demanar una panificadora a SSMM els Reis d'Orient! I com que sóc bona minyona, me la van portar! Una Moulinex uno amb un munt de programes i un munt de receptes xules. Perquè siguem clars... això de fer pà amb les teves mans és molt maco i molt reconfortant, però en certs moments també és una pallissa i un merder de trastos... En canvi amb la maquineta aquesta, es posar els ingredients, ella amassa, controla el llevat i cou el pà al seu punt. Tu l'única cosa que has de fer es treure el pà i tenir moltes ganes de menjar un pà genial fet a casa. Tots surten amb la mateixa forma, la de la cubeta, però aquestes llesques quadrades van d'allò més bé per esmorzar. Les treus del congelador, dos minuts a la torradora, una mica de pernil i menges com un rei.

La joia de la cuina :)

Ara mateix tinc en marxa un pà integral amb farina de sègol i blat, al que he afegit unes herbes de provença i unes olives negres... ja tinc salivera... jajaja, no se quin serà el resultat, però espero poder ensenyar-vos-el ven aviat.

De fet, amb tot això ara si que puc dir que fa un mes que no comprem el pà, i la veritat es que no ho trobem gens a faltar!

Canvis...

Acabem de deixar enrera un 2011 que personalment (sobretot a nivell familiar) ha estat dur. Ara iniciem un nou any, amb ganes de que bufin aires nous que ens donguin una mica d'empenta i bona sort. 

Per això dedicaré aquesta primera entrada a donar molts ànims a la meva germana per a qui el 2011 ha estat un cop molt fort, però que ens ha mostrat que les decepcions més profundes es poden encarar i superar. 

Lídia molta sort en aquesta nova aventura! Ens tornarem a veure en 5 mesets!