Anem a l'Escola!

Avui ja fa dues setmanes que l'Abril va començar la Llar d'infants.

Sincerament no les tenia totes... mai ha estat una nena que estranyés a la gent, més aviat el contrari sempre riallera i simpàtica, però fa algunes setmanes que amb els desconeguts ja no era tant generosa a l'hora de regalar somriures. A part d'això la nena portava des del néixer amb nosaltres. Si que algun cop havia passat unes hores amb els Avis, sense cap problema,  però el 99% del seu temps l'havia passat amb mi o amb el David.

Les bossetes per l'escola!

També hi havia el tema de l'edat. L'Abril és la petita de la classe (amb 9 mesos). Això vol dir que té companys que estan molt a prop de fer els dos anys, que casi tots caminen i per tant son més autònoms que ella...

Però va arribar el primer dia "d'escola" i l'Abril com una campiona ens va sorprendre a tots. Vam arribar, la vam seure a terra i va ser donar-li una joguina i anar fent. De tant en tant es mirava els altres nens com (la majoria) ploraven i cridaven la mare... però ella tan panxa. Li vaig fer un petó, li vaig dir fins després i va mirar-me rient i va seguir jugant. I així tots els dies que portem. L'educadora ens va comentar que havia anat molt bé, ella s'arrossega per tot arreu (en lloc de gatejar va per terra com si fos el Rambo), juga i s'acosta als nens grans, sense problemes! :)

Puc dir que així tots ens quedem molt més tranquils. La rialla de l'Abril, que estigui feliç i contenta no té preu, i si li sumem que s'ho passa bé a la Llar amb els altres nens, és el millor que ens pot passar.

Cap a l'escola - Primer dia

Esperem que aquesta alegria duri tota l'etapa escolar... Tot i que em sembla que això és demanar massa! :P

Sant Tornem-hi!

La setmana passada vam tornar a la realitat. Com a bons igualadins ho vam fer dimarts en lloc de dilluns, gràcies a la Festa Major, però el retorn a la rutina diària es fa igual de pesat.

De totes maneres, encara que les vacances s'han fet curtes podem dir que han estat ben aprofitades!

Uns dies de descans amb els amics. Casa rural genial, bona companyia i descans al Mas Roca d'Esponellà, prop de Banyoles.

Després d'uns dies entre els Kmarades, ens vem retirar a la muntanya per disfrutar de les primeres vacanes el tres sols, el David, jo i la menuda Abril :).

El destí escollit va ser Camprodon. Ens vam allotjar en el petit hotel familiar Antic Mas. El darrer cop que vam anar a Camprodon era Setembre, i hem de dir que a ple agost és una mica menys maco... bàsicament per la gentada que hi ha. Però això no va aixafar els nostres plans i vam poder fer les passejades i excursions que teniem previstes. 

De fet l'Abril va fer la seva primera excursió  de muntanya pujant a l'ermita de Sant Antoni. Va ser dur (bàsicament pel pèssim estat de forma d'una servidora i pels 9 kilos extres que el David portava a l'esquena) però va valdre la pena! Ens va fer gràcia per que fa dos anys ja vem fer aquesta excursió nosaltres dos i la podiem repetir amb la nena. 

A Sant Antoni, Setembre 2011

A Sant Antoni, Agost 2013

Passejar, menjar, disfrutar de la natura i de el temps els tres junts. Que més es pot demanar? Ara només queda anar pensant en les properes vacances, i entre mig no oblidar-nos de viure el dia a dia i intentar disfrutar-lo al màxim!

Passeig Maristany - Camprodon

"Sense" vacances...

Aquest és el meu segon estiu "sense" vacances. El sense va entre cometes perquè realment no es que no faci vacances, sinó que simplement estic a l'atur i no treballo. Això vol dir que:

 - Hi ha gent que pensa que estàs de vacances de manera permanent, i aquest no és el cas... feina en tinc, i molta! Comprar, ordenar, netejar... i sobretot tenir cura de la petita de la casa, que amb 8 mesos que té has de tenir ulls al clatell per controlar tot el que fa...

 - Que també espero les vacances, en aquest cas les del David! Perquè estar tot el dia a casa cansa, i cansa molt. Una també necessita trencar la rutina, fer coses diferents, en definitiva escampar la boira!

 - Que el dia esperat ha arribat! D'aquí una estoneta comencem vacances... per passar en família, per trencar la rutina, per gaudir, desconnectar i aprofitar uns dies de descans merescuts, ben merescuts!

Bones vacances!

I que és això de la massa mare???

Quant vaig començar amb el pa simplement seguia les instruccions de receptes ràpides i fàcils que trobava i punt. A part dels ingredients bàsics, farina i aigua, sempre s'hi afegeix el llevat (fresc i sec) i amb aquests tres ingredients bàsics i un mica de sal ja podies anar fent. Però de tant en tant llegia notes que parlaven de la "massa mare"... i que nassos és això? Doncs resulta que és el llevat natural, que s'obté a partir de barrejar farina i aigua (fent tot un procés) de manera que pots deixar de fer servir els llevats que es compren al super.

La veritat és que em feia una mica de mandra, tots els procediments que havia vist per obtenir el llevat natural em semblaven llargs i pesats, i la veritat és que la comoditat dels llevats industrials que compres feia que no m'hi poses...

Però fa uns mesos vaig optar per fer receptes amb pre-ferment. El pre-ferment és una massa que es deixa reposar un mínim de 24 hores i que afegeixes als igredients dels pans. Segueixes fent servir llevat industrial, però et permet que les quantitats siguin més petites. En el llibre de de receptes de la panificadora hi havia una recepta de poolish, però no l'havia utilitzat. Finalment em vaig decidir per posar en pràctica el tema de la Pasta Fermentada del Richard Bertinet, que vaig trobar al Blog de Ma Petite Boulangerie. La veritat és que es nota bastant la diferencia amb els pans. Tenen un gust diferent, molt bo, i sobretot notes diferència amb la seva conservació (res a veure amb el pa que un compra. Algunes receptes que vaig posar en pràctica les trobareu aquí. 

I després d'això finalment em vaig decidir a fer la massa mare! He començat per una de senzilleta que també he trobat al que últimament és el meu blog de referència, la Massa mare Eric Kaiser. A diferencia d'altres processos, aquesta queda feta en 3 dies, i sembla que m'ha quedat bé a la primera. 

La meva massa mare

Per estrenar-la he decidit fer pizza. La massa va quedar bé, però al cap de dues hores encara no havia doblat el seu volum (anava molt lenta). Així que vaig decidir posar-la a la nevera tota la nit i la vaig treure a la tarda del següent dia. A la nevera havia crescut una mica, però molt poquet. Finalment després de quatre hores més fora de la nevera vaig aconseguir el volum desitjat i vem sopar pizza.

Pizza!!!

Jo sóc fan de les pizzes amb massa finíssima i cruixent, però jo soc incapaç d'estirar la massa d'aquesta manera, així que les pizzes fetes a casa surten amb una base esponjosa però realment molt bona. :)

Bon profit!

Empanadilles!!!!

Fa uns dies vem anar a dinar a Ripollet, a casa el Carlos i la Marta. D'aperitiu ens van fer unes empanadilles de tonyina  que vem trobar boníssimes, així que ens vem fer amb la recepta :). És molt senzill i dona molt bon resultat. Per començar us indico les quantitats que he fet servir (ha donat per 32 oblees de les petites):

- 3 ous durs

- 1 pot d'olives farcides

- 3 llaunes de tonyina petites (1 en escabetx i 2 al natural)

- Salsa de tomàquet. Jo l'he fet casolana, però es por fer servir de pot.

- 2 paquets d'oblees petites La Cocinera. (La propera vegada agafaré les grans).

He trossejat ous i olives iho he barrejat amb la tonyina.  Després hi he afegit el tomàquet (a ull, i al gust de cadascú). I ja tenim el farcit.

I amb mooolta paciència anem omplint les 32 oblees i en fem crestes :). Aquí una petita mostra!

Aquestes les hem posat al congelador, tant aviat les provem us dic com han quedat!

Feliç Sant Jordi a tots! @-->---

Connexions especials: Abril i Florència

Ara fa una setmana que l'àvia està ingressada a l'hospital. No és per res excepcionalment greu, sinó per aquest munt de cosetes amb les que l'edat ens va obsequiant. Això també vol dir que fa una setmaneta que l'Abril no veu a la Besàvia.

És veritat que amb les tecnologies d'avui en dia, i des de que els àvis tenes WhatsApp al mòbil, la nostra nena és de les més fotografiades del planeta, i per tant la Besàvia cada dia té una, dues o cinquanta fotografies de la petita, però no és el mateix...

I no és el mateix perque sembla que entre la Besàvia i l'Abril hi ha una connexió especial, ella li diu cosetes i la petita respón. I respón amb uns discursos llarguissims!!! Em sembla que és amb qui més xerra quant estan juntes!

Per sort, demà ja tindrà l'alta i l'Abril i la Besàvia podràn rependre les seves converses, entre mirades i somriures.

24/05/2013 - Malauradament el passat 3 de maig l'Àvia ens va deixar. Sempre ens quedaran aquests recods i aquestes imatges per poder explicar i ensenyar a l'Abril quant sigui més gran. Un petó molt fort allà on siguis.

Avui va de decisions i educació...

L'entrada d'avui, molt curta, es pot aplicar a molts fets... Però aquests dies m'hi ha fet pensar una situació rocambolesca que estic presenciant.

Sempre he pensat que cadascú és lliure de pendre les decisions que creu pertinents. I sóc conscient que aquestes no sempre han de ser del meu gust. 

Però un cop preses aquestes decisions, la manera de comunicar-les o de posar-les en pràctica és el que marca la diferència, i el que pot fer que quedis com un senyor o que contrariament quedis realment malament. També pot passar que un no sigui conscient que ha posat la pota fins al fons, però si li fan veure l'error el millor és intentar arreglar la situació, plantar cara i admetre que les coses no s'han fet bé.

Malauradament sembla que no tothom veu les coses com jo, i algunes persones prefereixen amagar-se i no dir res. Potser pensen que d'aquesta manera tard o d'hora el tema es sol·lucionarà per art de màgia... el problema és que les coses no funcionen així...

Apa! A reflexionar! :)