Empanadilles!!!!

Fa uns dies vem anar a dinar a Ripollet, a casa el Carlos i la Marta. D'aperitiu ens van fer unes empanadilles de tonyina  que vem trobar boníssimes, així que ens vem fer amb la recepta :). És molt senzill i dona molt bon resultat. Per començar us indico les quantitats que he fet servir (ha donat per 32 oblees de les petites):

- 3 ous durs

- 1 pot d'olives farcides

- 3 llaunes de tonyina petites (1 en escabetx i 2 al natural)

- Salsa de tomàquet. Jo l'he fet casolana, però es por fer servir de pot.

- 2 paquets d'oblees petites La Cocinera. (La propera vegada agafaré les grans).

He trossejat ous i olives iho he barrejat amb la tonyina.  Després hi he afegit el tomàquet (a ull, i al gust de cadascú). I ja tenim el farcit.

I amb mooolta paciència anem omplint les 32 oblees i en fem crestes :). Aquí una petita mostra!

Aquestes les hem posat al congelador, tant aviat les provem us dic com han quedat!

Feliç Sant Jordi a tots! @-->---

Connexions especials: Abril i Florència

Ara fa una setmana que l'àvia està ingressada a l'hospital. No és per res excepcionalment greu, sinó per aquest munt de cosetes amb les que l'edat ens va obsequiant. Això també vol dir que fa una setmaneta que l'Abril no veu a la Besàvia.

És veritat que amb les tecnologies d'avui en dia, i des de que els àvis tenes WhatsApp al mòbil, la nostra nena és de les més fotografiades del planeta, i per tant la Besàvia cada dia té una, dues o cinquanta fotografies de la petita, però no és el mateix...

I no és el mateix perque sembla que entre la Besàvia i l'Abril hi ha una connexió especial, ella li diu cosetes i la petita respón. I respón amb uns discursos llarguissims!!! Em sembla que és amb qui més xerra quant estan juntes!

Per sort, demà ja tindrà l'alta i l'Abril i la Besàvia podràn rependre les seves converses, entre mirades i somriures.

24/05/2013 - Malauradament el passat 3 de maig l'Àvia ens va deixar. Sempre ens quedaran aquests recods i aquestes imatges per poder explicar i ensenyar a l'Abril quant sigui més gran. Un petó molt fort allà on siguis.

Avui va de decisions i educació...

L'entrada d'avui, molt curta, es pot aplicar a molts fets... Però aquests dies m'hi ha fet pensar una situació rocambolesca que estic presenciant.

Sempre he pensat que cadascú és lliure de pendre les decisions que creu pertinents. I sóc conscient que aquestes no sempre han de ser del meu gust. 

Però un cop preses aquestes decisions, la manera de comunicar-les o de posar-les en pràctica és el que marca la diferència, i el que pot fer que quedis com un senyor o que contrariament quedis realment malament. També pot passar que un no sigui conscient que ha posat la pota fins al fons, però si li fan veure l'error el millor és intentar arreglar la situació, plantar cara i admetre que les coses no s'han fet bé.

Malauradament sembla que no tothom veu les coses com jo, i algunes persones prefereixen amagar-se i no dir res. Potser pensen que d'aquesta manera tard o d'hora el tema es sol·lucionarà per art de màgia... el problema és que les coses no funcionen així...

Apa! A reflexionar! :)

I més sobre la lactància...

Reprenc el tema de la lactància materna que ja vaig comentar en una entrada anterior.

Ara ja fa més de tres mesos que alimentem a l'Abril amb lactància materna exclusiva. El fet de pendre aquesta decisió és personal, i per tant respecto totalment a les persones que opten per altres opcions, ja sigui per problemes que no permetin fer lactància materna, com per conviccions pròpies. De fet podem dir que sense lactància materna avui en dia no seriem aquí, però que tinguem alternatives per a quant hi ha problemes, tot i que no sigui el més òptim, sempre és bó.

Actualment la OMS recomana LME durant els primers sis mesos, i després seguir amb ella a la vegada que s'introdueix alimentació complementaria. Dit això, avui en dia no m'extranya que hi hagi tantes mares que acabin deixant la lactància materna abans dels sis mesos. La veritat és que el tema és dur, bastant dur, però si a sobre hi afegim algunes actituds de la societat que ens envolta, la cosa es torna extremadament complicada... Us comento el que jo he vist/viscut durant aquest temps...

LME a demanda: En el nostre cas l'Abril demana menjar cada 2 o 3 hores durant el dia i per la nit, excepte la primera tanda en que pot aguantar 4 o 5 hores, demana cada 1 o 2 hores. Això és esgotador, i tot i que et diuen que a mida que creixen van allargant les tomes la veritat és que alguns ho fan però d'altres no, i l'Abril ara mateix no allarga prou per que poguem dir que notem molta diferència. Amb aquest panorama et planteges dos escenaris... tancar-te a casa (no gaire atractiu) o sortir i perdre la vergonya a donar el pit en públic. La meva opció ha estat clara, i tot i que anar traient la teta pels llocs no fa molta gràcia és millor que quedar-se a casa...

Complicacions: Per nosaltres a part del cansament, la LME no ha estat del tot idílica. A la inexperiència de les primeres setmanes s'hi ha de sumar les clivelles, els pits adolorits, les petites obstruccions... I en el nostre cas el que va començar sent un bony petit, va anar en augment i no disminuia, desencadenant una infecció (ecografies, mamografies, puncions, antibiòtic...) i tot això sense deixar de donar el pit... Ara sembla que el tema s'ha normalitzat, esperem que duri!

Opinions gratuites: Si els dos punt anteriors t'han deixat KO, per superar aquest punt has de tenir una paciència de Sant... Un ha d'estar preparat per a comentaris com "Que li dones de menjar cada 3 hores?", "Ja li tornes a donar? No pot ser que tingui gana", "Ja veuràs que quant li donguis biberó et dormirà 8 hores seguides!", etc... I que has de fer? Contestar que la nena no menja cada 3 hores, sinó quant té gana, que si la nena demana deu ser que ho necessita, que a no ser que hi hagi un greu problema no li penses donar llet artificial... I això quant et passa cada dia va minant, i minant... I al final se t'acaben les respostes cordials i acabes fotent mocs a les persones que potser menys s'ho mereixen, però ja diuen que la confiança fa fàstic...

Ajudes: I encara que no us hagi passat res del que he explicat en els punts anteriors (hi ha gent amb molta sort), el fet que la baixa per maternitat tan sols sigui de 16 setmanes no afavoreix aquests sis mesos de lactànica. De fet a la revisió dels tres mesos la infermera em va preguntar si treballava, per començar a parlar de papilles... En aquest sentit encara puc dir que tinc sort d'estar a l'atur i poder gaudir de la meva nena.

Al Parc de l'Agulla de Manresa

Fins aquí les meves divagacions sobre el tema, de moment seguim amb la LME, la nena està rodoneta, rodoneta i sana, sana, o sigui que seguirem així, que no ho estem fent tant malament!

Fent Barri

Quant ens vem casar i viviem a Cerdanyola vem fer de tot menys fer barri. Ens vem acostumar a comprar en grans superficies, a les perruqueries hi anaves sense hora i sempre t'atenia una persona diferent i als bars/restaurants era tal la rotació de personal que difícilment et coneixien per molt que freqüentessis algun local. Sempre hi ha alguna excepció, però en general aquesta era la realitat. 

Aquest proper setembre farà 9 anys que vem pendre una gran decisió, tornar a Igualada. Haviem de renovar el lloguer i el preu es disparava, i comprar alguna cosa començava a ser impossible a l'àrea metropolitana de Barcelona, així que tornar a la nostra ciutat s'ens presentava com la millor opció per trobar una vivenda assequible. 

Ara mateix estem la mar de bé al nostra pis del barri dels Set Camins. A dos minuts de casa els pares i els sogres, i a deu minutets del Centre. I aqui si que hem començat a fer barri. M'agrada anar als lloc i que et coneixin, que t'atenguin bé i que t'aconsellin quant ho necessites. El forn de pà, la fruiteria, la peixateria, el super de barri... Que a l'entrar a la perruqueria s'adrecin a tu pel teu nom, o que a l'anar a esmorzar el dissabte et preguntin si vols el mateix de sempre. I també al revés, saber que a la pastisseria t'aten la Mari, que et talla els cabells la Rosa Mª o que et fa l'esmorzar el Pep.

I amb l'arribada de l'Abril encara fem més que barri, fem ciutat. El grup de criança de la Casa del Parc al Xipreret, les activitats del Centre Cívic, els diferents events que organitza la ciutat! Tot això que dóna vida al lloc on vius i fa que tu t'hi sentis integrat.

Potser a molta gent això els semblarà una tonteria, però a mi m'agrada, i fa que em senti a gust vivint al meu barri i a la meva ciutat!

Panarres a casa!

Ara si que podem dir que ja no comprem pa! Fa un mes vaig proposar-me aprofundir una miquetona més en aquest món de la fleca a casa, i la cosa ha anat bé.

Després de revisar existències i fer comanda a El Amasadero m'hi vaig posar seriosament. Primer de tot era qüestió de trobar receptes aptes per fer a casa, i la veritat es que va ser força fàcil. Hi ha molta gent que té blogs molt treballats i amb receptes molt interessants. Ara mateix faig servir receptes de Webosfritos i de Ma Petit Boulangerie. Les vaig recopilant a la meva superllibreta del pa, d'aquesta manera les tinc a mà en qualsevol moment...

El tema del llevat natural o massa mare encara em fa respecte, per això vaig practicant amb els pre-ferments i de moment el resultat és molt bó.

I després d'això, mans a la massa! I aquí teniu alguns dels resultats:

Pa de cereals amb llavors

Pa rústic

Molletes

Pa de llavors

Panets d'hamburguesa

Avui faré el meu primer pa de pagès amb aquesta recepta. Ja us explicaré el resultat!

Espero que us agradi :)

Sobre la lactància materna

A la que una es queda embarassada el primer que sol fer és buscar informació, tant de l'embaràs com del que t'espera després del part. Trobes un munt de llibres, forums i publicacions que expliquen moltes coses i que en més d'una ocasió es contradiuen. Així que un cop t'hi trobes toca fer tria, i quedar-te amb la informació/consells que per sentit comú semblen més sensats.

Un dels temes que preocupa és el de la lactància del nadó. Les diferents revistes, les llevadores i els llibres d'algún pediatra "famoset" et diuen que el millor es la lactància materna A DEMANDA. Sembla ser que això de fer passar les tres hores per donar-li de menjar al nen ja no es porta, i si estàs atent a les explicacions la veritat es que sembla molt coerent. No tots els nens son iguals, per tant si se'ls marca de menjar cada tres hores n'hi haurà que es quedaran amb gana i d'altres que aniran sobre alimentats. A part d'això, la llista dels beneficis que dur a terme la lactància materna repercuteixen en el nadó i la mare és llarguissima... Per aquest motiu.després de molt llegir i d'escoltar la llevadora ens va semblar que seguir aquest camí era el millor (sempre pensant que si al final no era possible no passava res, per això tenim un munt d'alternatives al nostre voltant).

Així que va neixer l'Abril i apa, enxufada al pit!

Ara, un mes i mig més  tard puc assegurar  el tema és dur però que no ens hem donat per vençuts. La nena ha sortit menjadora i al ritme que guanya pes podem afirmar que la lactància funciona. Quina és la «pega»? Doncs que l'Abril menja cada dues hores i de vegades, durant el dia, ni això. Aixi que passem gran part de la jornada al sofà amb la nena enganxada a la teta... Si vols sortir has d'estar pendent del rellotge o intentar fer parada tècnica en alguna cafeteria per que la nena mengi. I per la nit la cosa no millora, com a molt estirar dormim tres hores i algo seguides i després tornem a les dues...

La gent t'explica que a mida que les criatures creixen van allargant, i jo ja espero aquest dia, però sembla que les meves ganes de dormir hauràn d'esperar una mica més...

Aixi que si teniu una nit d'insomni podeu fer-me companyia :).